PER TOT HI HA UN PRIMER DIA

"Em pots ajudar?" Va girar el cap. Ella havia començat a despullar-se i només portava els sostenidors. Amb un somriure murri s'hi va posar d'esquena mentre continuava "suposo que saps com es descorden, oi mossèn Lluís?"

Ell va allargar els braços per separar les dues tires unides amb els gafets. Estava atabalat i en posar els dits sota les tires per agafar-les bé, li va tocar la pell. Això el va fer posar més nerviós. Per separar els gafets, va pensar,  havia de tibar en sentit contrari a la tensió que exercien els pits. Uf! Está clar, hi havia uns pits a l'altra banda i, fins on havia pogut esbrinar, eren grossos i molsuts. La intuïció el va fer obrar segons els principis físics. Va tibar les tires amb força, potser massa, perquè ella va cridar, "però què fas?, para, que em fas mal! Ella es va girar i se'ls va treure fent-los rotar.

"Per què fas aquesta cara de tros d'ase? Com si no haguessis vist mai una dona nua!" Ell estava astorat. Hi havia anat convençut per les seves paraules. Que si som natura, que si el vestit és un artifici per amagar la nostra vertadera essència. Que ja veuria com, entremig de gent despullada s'alliberaria dels seus temors i complexos i es farien fonedisses les pors que el tenallaven.  I ara, de peu dret en una platja nudista, mentre contemplava aquell llamp de pits, s'havia de despullar. La veritat és que no li feia gaire gràcia. S'havien posat al costat d'unes roques i les nudistes quedaven lluny.

El que més el preocupava és que tenia la tita petita i que quan ella la mirés no fes algun comentari burleta. Ella era molt noble i agradable, però deixava anar les paraules tal com rajaven, I això el preocupava. "Vols que t'ajudi a despullar-te?" li va dir ella. Ja hi som, va pensar. Que no sap que això de despullar-se davant dels altres és una incitació a la concupiscència?. Ai, marededeu, en quin embolic m'he posat!. Va recordar que el tenien per ser un home resolt. Es va treure la samarreta i tot seguit es va abaixar els pantalons.

Ella se'l mirava, divertida. "Vols dir que abans no t'hauries de treure les sabates?", li va observar. Se les va treure i, després, els pantalons. Es va posar dret, encara amb calçotets. "Ho entenc", li va dir ella, "tens vergonya". S'hi va acostar mentre li deia, "mira, mossèn Lluís, aquí les mides no importen". Amb un gest ràpid li va abaixar els calçotets. Ell va quedar parat, però no va fer cap gest per tornar-los a apujar. Es va asseure a la sorra per treure-se'ls, però el contacte del cul amb la sorra, que cremava, el va fer aixecar d'un bot. "Primera lliçó", li va dir ella, "quan anem nus som més fràgils". Apa, agafem els trastos i anem a l'aigua.