MASCULINA VELLESA

Un relat de: kefas

Masculina vellesa

Mínima ànima meva,
del cos hoste i companya
abans rígida i dura
exploraves sense por
els misteris més profunds.

Ara flotes desvalguda
en el mar de la renúncia
mentre enyores la bellesa
dels molt plaents jocs d'abans.

Comentaris

  • Bllesa que s'obri...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-09-2025 | Valoració: 10

    Un poema perfecte, realment.
    És així aquesta ànima... que vols aplegar a la teua resignació quan ja aplegues a la sinceritat de la teua edat.
    Gràcies pel teu poema que m'has fet al meu poema "Bellesa d'alba". Molt ben reeixit.
    Ens seguim llegint.
    Cordialment.

  • Ai, la vellesa cruel i una mica simpàtica...[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 23-09-2025 | Valoració: 9

    M'agrada el teu poema sobre la vellesa, la situació de la tercera edat, quan sents que els dies passen i ja no ets fort com eres abans, i les arrugues et van poblant la cara...

    El teu poema és bo i fa pensar, felicitats.

    Salut, lefas, ens veurem per Relats o almenys això espero!!!