L'ENRIC, LA RATETA I EL RIU VERMELL

L'ENRIC, LA RATETA I EL RIU VERMELL

- Hola, rateta, soc l'Enric. Bon dia, amor!
- Em sents bé, carinyo?
- És que aquí, al bar de la feina no hi ha bona cobertura i entre el soroll de la gent i que jo estic força ressacós de veu i de cap, pot ser que no em sentis bé.
- Ah, doncs fantàstic!
- Escolta, i tu com estàs?
- Només bé? Fantàstica estàs. Jo encara tremolo. Encara no he baixat del núvol.
- Que què m'ha passat? Dona, que tu ho saps millor que ningú! Ai que n'ets de trapella!
- Que tens el cap espès i no ho recordes?
- Ho entenc, aquell vinet estava de cine, per això et vaig proposar un homenatge a Howard Hawks, fent un riu vermell. Quan dins de la banyera jugàvem a no deixar perdre ni una gota d'aquell vi excepcional que va portar la meva dona i tu el deixaves lliscar pels llavis i, tot seriosa, et movies fantàsticament bé perquè passés entre la vall, omplís el melic i es dirigís cap a la clivella on la meva llengua, endinsada en la trinxera, l'esperava per ajudar els llavis a no deixar-ne passar ni una gota, vàrem sentir que s'obria la porta del pis.
Ho vas recordant? Jo m'excito quan hi penso.
- Que què va passar després?
- Doncs un miracle! Ens havíem quedat glaçats, amb les orelles obertes com un radar de la NASA, quan el teu marit va cridar, Amèlia, que m'he deixat el mòbil al despatx de l'Anna quan l'he acompanyada a l'hospital. Hi torno, a buscar-lo.
- Oi que va ser així?
- Ens havia dit que passaria per la feina a acabar un tema que urgia. Tu i jo sabem que no és veritat i que es pica la meva dona i per això havia de tornar més tard.
- Tant se val. Ens va anar molt bé per passar comptes amb el vinet i fer-ne l'ús que tu i jo sabem fer millor que ningú.
-Com dius?
- Perquè dius que soc un cabró? Quina mosca t'ha picat ara?
- Ostiiii! Quina cagada! M'he equivocat, ets l'Anna!!