Perduts en la immensa mar blava

Perduts en la immensa mar blava

Quan la Grellen em va dir que tot anava bé, vaig notar un punt de foscor en la seva veu, com si li costés pintar les paraules amb una pinzellada d'optimisme. Hi penso sempre en la meva preciosa Magda, i en aquell moment la seva imatge va ocupar, lluminós, tot el meu pensament.

Des que s'havia tallat els cabells, el seu rostre, emmarcat per la mitja cabellera blanca, tenia un to de serenitat que la feia més atractiva. Els seus ulls havien recuperat la brillantor d'altres temps, quan el poder l'amanyagava. El poder que ara intentava recuperar enmig de l'oceà.

La Grellen m'havia dit que l'oceà estava inquiet, però que tot anava bé. Jo no vaig poder evitar un calfred que em va trasbalsar. La nit anterior m'havia despertat ben suat, amb el coixí amarat. Acabava de somiar que la meva preciositat havia mort, la vaig veure, estirada sobre coberta, sense cap ferida, rodejada per una cortina de foc, mentre els altres membres de la tripulació cridaven, embogits, "ens han atacat!..."

Em va sorprendre el crit que va eixir, dues vegades, de la meva boca "Oceà torna'm la meva preciositat!!"

Al cap d'una estona va tornar a entrar la Grellen, amb un somriure que omplia l'habitació. "Els han capturat" va dir "estava pactat, i en un parell de dies els tornaran" "Són uns herois" va continuar" ara en parlarà tot el món" Abaixant la veu va continuar "I ella podrà recuperar el que no li havien d'haver pres mai"

Jo no sabia què pensar. Només vaig poder xiuxiuejar "Gràcies, moltes gràcies, oceà, per retornar la meva preciositat"

Al seu mòbil continuava sonant "My Bonnie" 
de Tony Sheridan & The Beat Brothers.