Aritmètica singular

"Miquel, faci el favor de portar-me la calculadora!" Quin paio més pesat, vaig pensar mentre remugava "Sí, senyor president, ara mateix!" Per què voldrà la calculadora un filòsof? La vaig anar a buscar a l'armari, li vaig treure la pols i l'hi vaig portar.

Mentre la instal·lava sobre la taula em va dir. "Miquel, t'ho has llegit això del finançament singular?" El vaig mirar estranyat, mai em demanava la meva opinió sobre assumptes econòmics. "És que m'han dit que tirarà endavant gràcies als nostres mals resultats en matemàtiques" No me'n sabia avenir, ara em sortia amb un desconegut interès per l'àlgebra. "Ha dormit bé, senyor president?" Vaig gosar preguntar-li. No em va contestar i continuà amb la seva dèria calculadora. "Miri, amb el finançament singular Madrid posarà sobre la taula vint-i-un mil milions i a nosaltres ens en tocaran quatre mil vuit-cents. Oi que és un bon negoci?". Va somriure, nerviós, mentre continuava" Serà l'inici d'un any immillorable.

De sobte es va posar seriós. "Miri, Miquel, tinc un veí que és matemàtic i m'ha dit que no hi guanyarem res, per això li he demanat la calculadora" Amb tot aquell discurs algebraic, al·lucinava. L'escoltava sense saber on volia anar a parar. Va posar els dits sobre la calculadora i va continuar. "El meu veí m'ha preguntat d'on sortien els vint-i-un mil milions. Jo li he dit que dels impostos, naturalment. Llavors m'ha informat que Catalunya contribueix en un 22% als impostos estatals. Calculi vostè mateix quina quantitat dels vint-i-un mil milions ve de Catalunya i veurà si el que torna és un guany o una pèrdua, m'ha increpat en to insolent." En silenci va començar a calcular.

Al cap d'una estona va aixecar el cap "Ja ho tinc" va dir, content. "Catalunya hi posa 4.620 milions d'euros". I quants ens en donen pel finançament singular?, vaig dir. fluixet. Em va mirar, sorprès. "Quatre mil vuit-cents" Va tornar a la calculadora. "He fet la resta, hi guanyem cent vuitanta milions. No podrem rebaixar cap impost especial" Va abaixar el cap. Va estar pensatiu una estona i, sense mirar-me, va continuar. "És una sort que siguem tan dolents en matemàtiques, ningú sabrà fer aquest càlcul" Després d'una estona va continuar. "Podríem fusionar les matemàtiques amb la física i la química, al capdavall, fan patir els nostres estudiants i només serveixen per enredar, oi?" Va tornar a somriure "Així l'informe PISA podrà confirmar que aquest serà un bon any".