Un mort i un català

I no és sorpresa!
Reflexions del mal samarità que esborronen alhora que fan somriure!
Bon colofó, el final, mort i content! Que bé!
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat

ara hem ensopegat amb la del mal samarità, no et fot! Aquest home, de maleïda estampa, té la mateixa capacitat d'anàlisi que un cuc de terra amb restrenyiment, ja hi pots pujar-hi dempeus! Un poema que et fa posar de mala llet mentre dibuixes un somriure. Enhorabona, kefas!¡

Perquè ets un mort i a la vegada estàs confós. Quina contracció.
Una poesia que és reeixida en el teu ser i molt ben detallada.
Ets molt enginyós.
Enhorabona.
Ens seguim llegint.

Cordialment. Una abraçada...