Paraules buides

Crec que mai ens acabem de descobrir, sempre som extranys per a nosaltres mateixos.
Paraules buides, que no ens diuen res. "No, no cal que em diguis res" només vull saber qui sóc jo. Ens fem tantes preguntes intentant trobar el nostre vertader jo.

Molt bonic. Buscant-te a tu mateixa. Busacnt qui ets realment.

Endavant!

molts comentaris, eh! quina sort!

Després d'una estona llegin-te, m'agradaria dir-te coses que ja he oblidat. Tot i així gràcies pel que escrius, m'has fet passar una bona estona.

salut!

És molt dur.

En aquests dies que corren, no és fàcil saber qui ets... si t'has convertit en el que sempre has volgut ser, o en el que volien que fossis... Si fem les coses com les volem, o pensant en el que en pensaràn els altres....

Dur, però real.. Per que les paraules que pronuciem no siguin buides, cal que només diguem allò que pensem...

Hipocresia que de vegades mantenim amb nosaltres mateixos, amagant la nostra identitat... Paraules buides, rostres buits vides vuides. la teva forma d'agafar sentiments i sensacions i donar-los és magnífica.

i d'altres que no s'haurien de dir. Però en fi, les que conformen aquest vers no ho són. Sempre que enceto un autor, començo pel final i pel principi. Aquest principi és molt poètic. Segurament una cançó, ho dic pels comentaris dels altres. Inspira pena. Conéixer-te a tu mateixa és la millor feina que podràs fer mai i també de les més difícils. Però el resultat et compensarà per tot.
Un petó
Glòria

dur, no? vull dir en essència... és facil de llegir, susu, però el regust és amarg... m'ha agradat especialment:

Davant la teva fotografia,
Em pregunto on som tu i jo,
I li demano a la meva soledat,
Si som lluny o a prop.

Felicitats

Thalassa

aquest primer relat on s'explicita el reconeixement d'un mateix, o una mateixa, a través de les paraules, que no vols escoltar, perquè dius que són "buides"; m'ha semblat senzillament bo.

Les paraules, però, no són buides i el JO s'ha de reconèixer i una de les coses que podrie ssaber, per exemple, que als teu 20 anys és (també senzillament) que has d'escriure perquè, si ho fas, cada vegada seràs millor, ja que tens una aptitud que no s'ha de desaprofitar.

Bé dius a la teva biografia que escrius i cantes per gust. La segona activitat no puc saber com ho fas, la primera sí i m'ha agradat.

Molts petons.

I

... em sembla que les paraules no són tan buides com semblen... O almenys, que la vida interior que fa aflorar els mots és molt més densa...
De debò, poques vegades he fet poemes... I no en sóc un lector assiduu.. Sóc un negat per la poesia... Intente aprofitar al màxim els fulls i el bolígraf! Però m'han semblat edificants, sincers i càlids els teus versos...

... em sembla que les paraules no són tan buides com semblen... O almenys, que la vida interior que fa aflorar els mots és molt més densa...
De debò, poques vegades he fet poemes... I no en sóc un lector assiduu.. Sóc un negat per la poesia... Intente aprofitar al màxim els fulls i el bolígraf! Però m'han semblat edificants, sincers i càlids els teus versos...

Vull afegir una cosa....

La canço o poema a part del matís de les paraules que te fet i que espero que entenguis el significat real del que te dit, aporta clarament la sensació que sembla que vols expressar...desengany, descepció....

No crec que siguin paraules buides, les paraules sempre es diuen per algun sentit, però potser si paraules passatgeres...que algun dia canvien de significat,

He sentit paraules poc sinceres, però mai buides.Sempre hi ha un perquè de dir allò que dius.

Tot i aixi entenc a que et refereixes, i continuo dient que no crec que sigui cert.

Un peto!!!

Escriu mes coses!!!!

...qui sóc després de vint anys de vida, enceta el poema. Però alhora es nega la possibilitat de rebre respostes perquè les paraules són buides. A partir d'aquí la pregunta canvia a on som tu i jo, o sigui, que ja hem incorporat dins el mateix poema la persona a qui s'estan dirigint aquestes paraules. Però una altra vegada, no hi ha resposta perquè les paraules són buides. I encara acabem amb un altre dubte: qui ets tu. Però, el darrer vers tanca el poema tal com s'ha obert: "Paraules buides, que volen al vent"

Un bon itinerari per bastir aquest dubte, aquest qüestionament que sovint ens fem, o que ens hem fet en un moment o un altre de la vida.

A banda, i dins d'un aspecte més formal, es percep un cert gust per la poesia-cançó. Bé: he llegit la teva "biografia" i penso que aquesta afecció teva per la música influeix en la manera de construir els poemes (em refereixo a la repetició d'estrofes, a tall de tornada).

És un sistema que de vegades jo també utilitzo. I penso que en alguns casos funciona molt bé perquè serveix per insistir en el tema (com per exemple en el cas d'aquest poema teu).

Endavant!

LLIBRE