Cercador

Llista categories

Pantalles absorbents

Un relat de: Magda Garcia

Varen tramar, amb precisió i per separat, diferents trajectes per trobar-se a París. Cap d’elles coneixia com vindrien els altres. La consigna era que agafarien trens plens de passatgers, per passar desapercebuts.

Cadascú vindria des de la seva ciutat : des de Chartres, Nantes, La Rochelle i Lió. Es trobarien tots quatre al barri de Le Marais, a una coneguda cocteleria amb el nom de la “concreció nacrada que es forma a l’interior de la conquilla d’alguns mol•luscos”, segons el DIEC 2.

Un cop allà, asseguts a la terrassa parisenca semblaven ben bé estrelles de cinema a punt de presentar una nova pel•lícula o fins i tot també podrien confondre’s amb músics vinguts expressament per tocar en un concert exclusiu. Però no ho eren.

Només calia fixar-s’hi una mica per comprovar-ho. I és que després d’alguns minuts junts, sense treure la vista dels seus mòbils ni un sol instant, ja estaven completament saturats de vida “social” i només anhelaven tornar al més aviat possible als seus amagatalls solitaris.

Malgrat havien viatjat expressament per forçar-se a trencar amb el seu aïllament no varen aconseguir ni mirar-se a la cara ni intercanviaren massa més que paraules del tipus “correcte”, “afirmatiu” i “ok”.

Es trobaven de tant en tant en algun barri de París forçant-se a socialitzar. Però els costava una infinitat. I cada vegada més. Les pantalles els atreien molt més que cap altra cosa al món. Eren professionals vocacionals que només vivien per treballar. Cada client era un nou repte.

Reconeixien, en el xat que tenien tots quatre, que potser sí que haurien de fer alguna teràpia per aconseguir socialitzar tal i com els hi recomanaven a les xarxes socials i també a les cadenes televisives que només miraven per saber si parlaven de la repercussió de la seva feina.

Comentaris

Afegir comentari

Ens han enganxat[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 19-11-2023 | Valoració: 10
El teu relat fa patir, però és la realitat pura. Els inventors d’aquesta màquina rectangular ens han ben enganxat! A vegades cal portar a l’extrem, com aquest relat, per entendre la magnitud de tot plegat. Una forta abraçada.
Aleix
Red herring[Ofensiu]
Jordibanyeres | 19-11-2023 | Valoració: 8
A frec del realisme més descarnat. On les relacions humans venen mediatitzades pel maquinari d'incomunicació massiva impedint allò que prometen. Les xarxes -en el seu significat més material, més directe- són espais per atrapar víctimes : peixos, moixons... Però en les xarxes socials, víctima i caçador (= botxí) coincideixen en el mateix subjecte (és a dir, és el resultat d'una subjecció, un esclavatge. Els clàssics grecollatins definien l'esclau com un objecte parlant. Amb les xarxes socials, ni a aquest nivell assoleixen els xarxes. Talment com Mides que convertia en objecte tot el que tocava, impossibilitant que pogués nodrir-se i morint, doncs, d'inanició, el xarxer social és una mer objecte que objectivitza les seves relacions, fent inaccessible la interpel·lació humana.
La cirereta del relat, el punctum saliens es troba en el desenllaç. Els protagonistes del relat només veuen la TV per autocontemplar-se. La xarxa social, reproducció d'un narcisisme impenitent, obliga als seus usuaris a fer servir tots els altres "mitjans de comunicació, amb idèntica fúria anticomunicativa.
La gran paradoxa[Ofensiu]
llpages | 16-11-2023 | Valoració: 10
O sigui, que estem connectats de manera addictiva a les xarxes socials a través de les pantalletes i, sorprenentment, ens tornem éssers d'allò més tancats socialment. El que se suposa que és una eina de contacte amb altra gent es converteix en una trampa d'aïllament amb tot el que això suposa: addicció, depressió, problemes de salut, etc... Quin món de mones! Un relat encertadíssim en denunciar que això de les pantalletes pot acabar malament, molt malament, i sinó, al temps. Enhorabona, Magda!
Estrelles de cinema. [Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 15-11-2023 | Valoració: 10
Un relat que dona per a pensar la situació que hi ha entre aquests quatre artistes que es veurien per a actuar.
Molt bon relat, té el seu tema molt bo i m'ha semblat interessant.
Al final sí que triomfaran.
Gràcies per la teua opinió al meu poema "El sol de llum pura". M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.
Perla de vellut

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Magda Garcia

148 Relats

495 Comentaris

39839 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.

També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023).

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >