Onírica

Un relat de: deòmises
Després de la dutxa s'ha empolainat i, ben afaitat i perfumat, fa una fila immillorable. Aquesta nit trencarà cors a la pista de ball de la discoteca de moda, ubicada en la perifèria de la ciutat. Retoca, per enèsima vegada, la clenxa perquè cap floc no quedi descol·locat o en una disposició asimètrica que desbarati el conjunt. Es fita de nou al mirall. El canvi d'estratègia és evident: ha fet desaparèixer el bigotet d'Errol Flynn, el somriure sardònic de Clark Gable i els moviments de Fred Astaire. Prefereix provar amb l'aixecament de celles de George Clooney, la fatxenderia de Brad Pitt i, quan hagi de ballar, provarà d'emular les piruetes àgils d'en Justin Bieber. Potser així el ventall de possibles candidates se li eixampli. S'allisa el coll del polo i es recol·loca el volum que els pantalons massa arrapats no dissimulen. La manca de fortuna amorosa també té coses positives...

Sense perdre més temps, s'acomiada de la seva mare des del rebedor, abans de marxar d'una revolada cap al carrer, a la recerca del cotxe. La pobra dona, de dol rigorós durant vint anys, s'ha deixondit en escoltar l'adeu del seu fill. Ara comença el viacrucis de l'espera, com cada cap de setmana que decideix sortir per esbargir-se i distreure's de la rutina de la fàbrica i dels seus horaris rotatius i marejadors. És un bon jan, això no ho dubta, però no hi ha hagut ningú que hagi entrellucat aquesta qualitat, darrere d'un físic que no destaca per la seva bellesa. Avui, però, juga amb avantatge: les arts ocultes li han brindat un desenllaç diferent.

Finalment, en les imatges bromoses de la bola de cristall de la fetillera que l'assessora, hi ha aparegut una dona. No sap massa coses, perquè se la veia d'esquena, tot conversant amb el seu fill. Després d'aquesta revelació, ha apressat el pas fins a casa, amb un somriure esperançat: aquesta matinada el seu plançó serà tocat per les fletxes de l'amor i la seva emancipació, als quaranta, podrà ser una realitat. Igual que la pèrdua de la virginitat.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Presumit[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 24-04-2018 | Valoració: 10


    Així granadet com és... se'm fa còmic, simpàtic i patètic en cert punt. De com no sap ni com posar-se o de com malda per posar-se, atractiu. I tot perquè una pitonissa li ha endevinat que trobarà l'amor de la seva vida, aquesta nit. Aprofito per prevenir-vos de les fetilleres, pitonisses que et condicionen la vida enganyant-vos i robant-vos els diners a còpia de fabular mentides.
    Excel·lent relat, sobretot la descripció del xicot de quan s'abilla...

  • Còctel[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-04-2018 | Valoració: 10

    Aquest relat m'ha fet pensar en la barreja d'un gran còctel: el realisme de Ferran Torrent, gran coneixedor dels baixos fons, i la fantasia surrealista de Jerry Lewis en el film "El profesor chiflado", aquell que es pren un beuratge i es converteix en el rei de les discoteques. A veure les premonicions de la mare! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Bonissim[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-04-2018 | Valoració: 10

    Pobre dona, el que devia patir pel emancipa ment del fill, ho puc veure. Un relat magnific de veritat. M´ha agradat.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

307129 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978