Cercador
On el dec haver entaforat?
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
On el dec haver entaforat?
On el dec haver entaforat? Quin neguit! No dormo d’ençà que l’he perdut. He buscat per tots els calaixos, per dins dels armaris... He remogut cel i terra, i res. No me’n sé avenir! No sóc capaç de recordar què en vaig fer i només de pensar que algú el pot trobar abans que jo, m’esgarrifo. Reso parenostres i m’encomano a la mare de Déu. Quin poc seny vaig tenir el dia que el vaig fitar. Per mi que aquesta pèrdua és un càstig diví, Nostre Senyor es va enfadar amb mi i, ara, és revenja. No, no ho hauria d’haver fet! Què pensarà en Pepet si el troba? Després de quaranta anys de casats em pots repudiar i, tindrà motiu. Vaga’ns Déu! I si el descobreixen algun dels meus fills o una nora? No vull ni pensar-hi! Què diran de mi? Deshonraré a la família! Sempre he estat una dona creient, virtuosa i sensata, complint amb les meves obligacions. Mai m’he fet veure, ni m’he posat en boca de ningú, però, ara... Això pot ser terrible! I si són els néts que el troben? S’amaguen en qualsevol racó de la casa... Són tant moguts i tafaners! El meu cap no para de barrinar, m’estic tornant boja, no sé com fer-ho. Ni mai que hagués tingut el mal pensament de comprar-me un consolador!
Autora:
Montserrat Gil Casals
On el dec haver entaforat? Quin neguit! No dormo d’ençà que l’he perdut. He buscat per tots els calaixos, per dins dels armaris... He remogut cel i terra, i res. No me’n sé avenir! No sóc capaç de recordar què en vaig fer i només de pensar que algú el pot trobar abans que jo, m’esgarrifo. Reso parenostres i m’encomano a la mare de Déu. Quin poc seny vaig tenir el dia que el vaig fitar. Per mi que aquesta pèrdua és un càstig diví, Nostre Senyor es va enfadar amb mi i, ara, és revenja. No, no ho hauria d’haver fet! Què pensarà en Pepet si el troba? Després de quaranta anys de casats em pots repudiar i, tindrà motiu. Vaga’ns Déu! I si el descobreixen algun dels meus fills o una nora? No vull ni pensar-hi! Què diran de mi? Deshonraré a la família! Sempre he estat una dona creient, virtuosa i sensata, complint amb les meves obligacions. Mai m’he fet veure, ni m’he posat en boca de ningú, però, ara... Això pot ser terrible! I si són els néts que el troben? S’amaguen en qualsevol racó de la casa... Són tant moguts i tafaners! El meu cap no para de barrinar, m’estic tornant boja, no sé com fer-ho. Ni mai que hagués tingut el mal pensament de comprar-me un consolador!
Autora:
Montserrat Gil Casals
Comentaris
-
Consolar-se[Ofensiu]Prou bé | 15-11-2021 | Valoració: 10
Si el troba algú de tots aquest que dius i et mal veuen...no et mereixen! I que pensin perquè vas fer aquell pas? Potser no en calen motius però pel què dius i com et descrius potser sí que en tenies! Molt bon relat!
Amb total cordialitat -
Consol[Ofensiu]kefas | 12-11-2021
Com en Margarit, quan escrius, treballes per consolar la gent solitària, que som tots, encara que molts no ho sàpiguen. I l’eina per consolar tota aquesta gent és la poesia; ho sàpiguen o no també. Has fet una poesia, encara que no ho saps, per consolar, amb consoladors. Quina cosa més bonica hi ha, diguin el que diguin els parents?
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 12-11-2021
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
294325 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!