musa lluna

M'ha encantat el teu poema i m'he quedat repetint un cop i un altre el final:
Torna lluna, nimfa blanca,
desvesteix-te d'aquests núvols
que grisos desllueixen la teva aura:
Vine pura, de nit clara...
Em sembla que despres de llegir-ho, quan surti al balcó aquesta nit, com faig d'altres, per mirar-me-la i acomiadar-me del dia, li recitaré (si no t'importa) a la meva vella acompanyant d'instants argentats, per fer el moment del tot complert.
Una pinzellada blanca i clara,
Aquarela

Un poema encissador, amb la lluna present, i la màgia que contagia als ulls que la saben mirar com cal. Quietament, en silenci, estirat en qualsevol indret, mirant al cel...

"Torna lluna, musa lluna,
lluna musa i nimfa blanca,
desvesteix-te d'aquests núvols
que grisos desllueixen la teva aura:


Vine pura, de nit clara, musa lluna."

Un final perfecte, una musicalitat que et convida a rellegir-ho i una demanda que també faig meva: "Vine pura, de nit clara, musa lluna".

Una abraçada!

GuSPI

Hola quetzcoatl,
Precisamametn avui t'he llegit i com amamt de la poesia, he trobat en musa lluna, molts dels emus tics que m'implusen per continuar creant un món d'esperança, un món de posia i un món de somnis. I no vull deixar de fer-ho, senzillament, perquè hi gaudeixo. Tal vegada, descobrir-te avui deu haver estat obra dels deus i de l'atzar, però el rerafons està plé d'intensitats que o vull deixar de sentir quan et llegeixo.
Gràcies per ser com ets i des d'avui t'incloc en el meus preferits, és un exercici que m'agrada fer tot sovint, digues-me il·lús, tan se val, però un és el que és i el que vol ser i crec que tu m'hi ajudaràs en aquest propòsit.
Brindo per la teva musa, per la teva aura i per les nostres vides,
Roda03

"...
No és aquesta la meva lluna!
Un girasol desflorat i trist
que no en té prou amb sembrar misèria,
donar l'esquena al sol amb despit..."

I és veritat, quan necessitem "parlar" amb la lluna és en aquells moments de silenci, de solitud no volguda, i esperem veure-la radiant, picant-nos l'ullet, dient-nos que tot tornarà a anar bé...

Un altre bon poema, inequívocament "made in quetzcoatl", engalanat amb paraules que semblen que només els déus poden regalar a una poetessa com tu...

Pel que he llegit entre fòrum i comentaris, crec que tens projectes nous que no et permetran estar gaire per aquí. Em sabrà molt de greu, perquè els teus poemes són tot sovint un bàlsam per al cor però si és per al teu bé i el teu futur, me n'alegraré molt.

Una abraçada ben forta i un venturós 2006.... and una lluna musa sempre!

Tens raó en dir que molts busquem les respostes en un cel d'una nit iluminada per la lluna. Sembla que en aquells instants en que ens sentim abraçats pel fred i acariciats pels suaus raigs de lluna, ens posseeixi una tendra timidesa que ens mostri el camí al nostre interior...

m'agrada passejar de nit... retrobar-me amb mi mateixa, deixar-me embloicar per una enorme melancolia, i deixar que els meus somnis volin i s'enfonsin lentament... perquè a part de somiar, a vegades la nit em fa veure les coses tocant de peus a terra... i veig els somnis que s'esfumen entre el vent fred...

Que tinguis un bon any 2006! (igual de profitós que la resta! jejeje)

Que vagi bé guapa!
Gemm@

no es pot comparar a cap més cosa, sembla poder comprendre els camins de la llum i la màgia dels cicles de la vida.
Amb els seus dits eteris acarona tot el que és real i ho porta més enllà dels somnis...

Molt Bon Any preciosa!
He rebut el teu correu; espero que aquest nou camí que estàs a punt de començar t'il·lumini encara més aquest somriure obert i t'aporti noves i fructíferes experiències.
Trobarem a faltar l'alegria i el dinamisme que ens encomanes; encara que no et puguis connectar gaire ja saps que t'esperem per aquí.

Aquesta lluna blanca converteix les distàncies en ínfimes; crec que sempre ens apropa a un punt en comú...

Molts petons!!!

amb pijama d'una sola ratlla, es pentina amb els teus versos... enamorada.
bon any nou 2006... segur que la dermoestètica dibuixarà a la lluna una nova cara...
ptons i una abraçada!

Un dia bastant llunyà vaig escriure quatre ratlles mirant la lluna i que, ara, amb aquest poema teu m'hi has fet pensar. Més o menys era:

"No he passat mai cap nit amb la lluna. Imagina, doncs, l'embriaguesa dels meus capricis que van destruint la meva vida amb reticència."

"... -ho sabia-... el seu (i el meu) encontre no havia estat casual i això em permetia acariciar-la amunt i avall, entre recels, el seu contorn. Finalment, renunciant a tenir-la, buscant un canvi d'habituds -sabia que no era cap debilitat innata- sublimava els meus anhels en solitud. Espera'm sempre (deia), besa'm, et necessito..."

"...Però, de sobte, un aire nou havia arribat. I jo, delerosa de perfums incontrolables, exhaurir el dia era el què no volia. Tanmateix, abraçava la paüra de la nit. I un breu silenci s'apoderà del meu cos. D'esgotament m'aturava, amb nostàlgia, i em caragolava prement el cor en la recerca del nou frenesí. Així, amb afany, em desfeia de braçalets daurats i barrets verds i es despullava, com un alga marina, arraulint-me en el jaç d'entendridora simbiosi. A la nit, finalment, acabaria encenent el foc de d'aquelles noves fragàncies."

Et desitjo el bo i millor per l'any 2006!

Molts petons!

Mon

Per l'art, per l'amor;
per la creació...

uau! tenia ganes de disfrutar-te!!!


smuacks!

T'he buscat per felicitar-te l'any nou i m'he trobat amb això. Gràcies!

Que l'any proper et propiciï moltes llunes sense núvols grisos!

Petons!

la que et busca,
sóc jo la que de nit crida,
contesta'm amiga de l'ànima,
escriu-me amb les ales
que regales amb ta poesia.

Captius de la lluna i dels teus mots.

angie

Vinc a veure què hi tens per aquí... i em trobo amb això!! M'has deixat sense paraules, quin domini de la poesia! és molt bo.
seguiré voltant... petons!

..ja saps que el satèl·lit natural del nostre planeta ha servit d'inspiració...
Però jo sempre he volgut veure en la Lluna la femineitat, la deitat femella, com a tantes cultures. I és en aquest sentit que he volgut entendre el teu poema. Molt bo.
PS. Les teues definicions de CIR i COR m'han arribat a l'ànima.
Salut i rebolica, xicona!

la lluna, inspiració de tants, segur que es posa contenta quan aquest vespre surti i llegeixi aquest poema, que torni la musa! que torni la lluna! abasn no surti el sol, i li prengui el protagonisme i la inspiració de tots els poetes que escriuen de nit... abans d'anar a dormir o de restar desperts contemplant-la...