MURS D'AHIR

Un relat de: brins
Sentien com bategava l’alè dels seus cors mentre el pensament se’ls escapava per un cel encès de passió; atiaven flames d’un foc insaciable que els cremava la pell, perquè començaven a conèixer l'essència de l'amor..

Cap aigua els podia sadollar la set, l’embranzida del seu desig era tan apassionada com el vol d’un falcó abans d’aconseguir la presa, i s’arraulien en racons foscos per poder fugir de mirades indiscretes. Les seves boques sedejants es fregaven enmig de la foscúria, ansioses de poder intercanviar el néctar d’una dolça mel i, amb dits tremolosos, es resseguien les orelles per sentir com se’ls encenia tot el cos. Si prop d’ells alguna veu remugava, feien que no la sentien, i quan ells llums de la sala es tornaven a encendre, els calia deixar enrere aquell paradís, havien de sortir al carrer per caminar amb les entrellaçades sota la llum morent del capvespre. No podien recordar l’argument de la pel.lícula que havien projectat ni l’actuació de la Doris Day o de Rock Hudson, només podien remembrar les seves carícies.
.
A casa i a l’església, els havien dit moltes vegades que calia guardar la virginitat fins al moment del matrimoni, i tot i que la rebel.lia i la contenció obligada els mossegava la carn, esperaven, impacients, que arribés un altre diumenge...

Comentaris

  • És molt més excitant[Ofensiu]
    Sol_ixent | 24-03-2021

    allò que ens prohibeixen sempre, oi?

    Bon relat, ben escrit i autèntic.

    Molta sort al concurs! :)

  • afegitó[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 19-03-2021 | Valoració: 8

    Donada la meva inclinació als finals sorprenents i sobtats, durant una estona he pensat que la relació amorasa es produïa entre dos animals. Després, quan he vist que eren al cinema, he comprovat el meu error.
    Hem de recodar que els manaments de la llei de Déu, a l'Éxode, deien en el sisé manament: no cometeràs adiulteri.; això de les accions impures és del deuteronomi i l'esgesia s'ho va treure de la màniga... Ho dic per si algú encara es vol magrejar al cinema o allà on sigui, abans de casar-se

  • Guardar la virginitat.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-03-2021 | Valoració: 10

    Un relat molt original i molt poètic, en el qual vas descrivint amb tots els detalls que la parella que estaven formosament enamorats i apassionats, però volien guardar la bona virginitat.
    M'ha agradat molt.
    Saluts i una abraçada.
    PERLA DE VELLUT

  • poètic[Ofensiu]
    Atlantis | 16-03-2021

    Em sembla que som de la mateixa època. Havíem de buscar racons per sadollar l’ànsia del sexe.

    Està ben escrit, com sempre...però em costa valorar els escrits eròtics perquè o son massa explícits i no m’acaben d’agradar o es dissolen massa en lo poètic i aleshores deixen de ser prou eròtics. Si d’alguna cosa peca el teu es d’això últim segons els meu criteri, que no vol dir gaire res. Només una opinió.

    Moltes gràcies per compartir els teus coneixements. Em fan falta.

    Un aplaudiment per Kefas pel seus comentaris en vers i una abraçada per a tu.

  • En la fosca de la sala[Ofensiu]
    kefas | 14-03-2021


    A Archidona varen escriure una pàgina gloriosa al llibre Guiness.
    Ens hi hem d’esforçar més si el volem superar

    En la fosca de la sala
    juguen a apagar el desfici
    que genera l’orifici
    amb la mànega de gala

    Sort que pel seu bon judici
    i saber deixar anar l'uix!
    mai transformaran en vici
    el plaer de l'entrecuix

  • Esclaus del sisè[Ofensiu]
    rautortor | 13-03-2021


    Dels deu ens havien fet creure que només calia observar-ne un de sol dels manaments, llevat, es clar, del no mataràs -i això fins a cert punt, amb l’excusa del mal menor. Aleshores només ens quedaven els seients del darrere del cinema, els balls lents, el tenir compromís durant la festa major o els petons furtius a l’entrada després del ball de nit. I si no te’n confessaves, el capellà t’obligava a fer-ho amb preguntes capcioses i malintencionades, sobretot si sabia que festejaves -què no sabia el mossèn!
    Quins temps aquells! Sort en vam tenir del maig del 68 i, segons una amiga, dels viatges a Andorra per adquirir la píndola.
    Un relat on descrius tot això amb la delicadesa i el toc poètic que et caracteritza.

  • Murs o records d'ahir...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 13-03-2021 | Valoració: 10

    Murs o records d'ahir! Aquest relat m'ha recordat que quan jo era menys jove que ara, és a dir quan tenia menys anys, perquè actualment tinc joventut acumulada, a les darreres files dels cinemes se les anomenava "las filas de los mancos", almenys jo sempre ho havia sentit en castellà...
    —Joan—

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: