Montserrat: vivències dels anys cinquanta.

Un relat de: Joan Colom
Quan l’Euromed de València enfila l’Anoia, el perfil de serra del massís de Montserrat em dóna la benvinguda. Tot i que hi hagi estat altres vegades, ja d’adult, el meu imaginari montserratí sempre estarà lligat a les tres o quatre visites que hi vaig fer amb els pares, entre els sis i els deu anys. Com que sóc hipersensible a determinats records, ja m’anirà bé que el present relat estigui limitat en extensió, perquè això m’obligarà a mantenir un to descriptiu allunyat d’evocacions nostàlgiques.

A la plaça Universitat agafàvem l’autocar de Julià que ens duia a Monistrol. Allà pujàvem a l’Aeri de Montserrat, telefèric que ens deixava prop del Monestir. Entràvem a la basílica, jo pujava al cambril de la marededéu i sortíem passant per dependències farcides d’exvots. Llavors preníem un autocar en direcció a Can Maçana i baixàvem al peu d’un telefèric que pujava a Sant Jeroni, que fa anys que no funciona. Un cop a dalt, venia la part més traumàtica per a mi: anar al mirador de Sant Jeroni, que representava pujar per una estreta escala, flanquejada a banda i banda per abruptes cingles i que només a la dreta tenia una esquifida barana metàl·lica; a mi les cames em feien figa en mirar de cua d’ull aquells precipicis. Els pares intentaven convènce’m que la màgia de les panoràmiques compensaven amb escreix el mal trago de l’escala, però jo no ho tenia tan clar. De tornada del mirador, abans de desfer el camí i plantar-nos en el Monestir, suposo que triavem algun raconet i dinàvem amb el que ens havíem endut de casa; he dit que ho suposava perquè, més que recordar-ho, ho dedueixo per exclusió. Abans d’abandonar el complex del Monestir acostumàvem a passar per la botiga de records per tafanejar, però no compràvem coca perquè preferíem anar a La Montserratina de Barcelona. La tornada a Monistrol la fèiem en el cremallera, que va estar fora de servei entre 1957 i 2003; la nota simpàtica la donava el gosset del guardabarrera, que s’aixecava sobre dues potes saludant el pas del comboi. I, de Monistrol a la plaça Espanya de Barcelona, transbordàvem als Ferrocarrils de Catalunya (actualment, línies R5 i R50 dels Ferrocarrils de la Generalitat). Sense comptar el Metro, a Barcelona, havíem utilitzat sis transports diferents.

Acabo amb una anècdota: quan preguntaven a la mare si tenia creences religioses, responia que ella cr—eia en la Moreneta.

Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al RepteClàssic DCCXLIX (tema: MONTSERRAT) i consta de 400 paraules —entre elles "serra", "màgia" i "Catalunya"— segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • vivències[Ofensiu]
    Atlantis | 13-05-2023

    que per edat segurament i fills d'una època i una manera de veure el món, hem compartit. M'ha agradat tota la descripció i el que narres de la teva anada a Montserrat.
    Ho podia subscriure i afegiria les vegades que hi he anat a caminar amb amics, les vegades que hi he anat amb la parella i els fills, amb la mare, amb...

    Volia dir-te que trobo molt bona la solució de posar 12bis en el meu relat de Adreces carrer i número. Gràcies per la suggerència, que ara ja no puc canviar i pels teus comentaris als meus relats.

    També m'agrada que hagis captat el sentit de Coses de la parla, que malgrat sembla estrambòtic, moltes coses que anomenem d'una manera determinada i els hi hem donat Malnoms o Renoms, surten de situacions concrees que s'han popularitzat.

    Gràcies altre cop.

  • vivències[Ofensiu]
    Atlantis | 13-05-2023

    que per edat segurament i fills d'una època i una manera de veure el món, hem compartit. M'ha agradat tota la descripció i el que narres de la teva anada a Montserrat.
    Ho podia subscriure i afegiria les vegades que hi he anat a caminar amb amics, les vegades que hi he anat amb la parella i els fills, amb la mare, amb...

    Volia dir-te que trobo molt bona la solució de posar 12bis en el meu relat de Adreces carrer i número. Gràcies per la suggerència, que ara ja no puc canviar i pels teus comentaris als meus relats.