Miralls (29-32)

Un relat de: deòmises

D'on són els druides que tenen cura del cuir
D'odres buits en el desordre
De bodegues ofegades per la pols
Pólvores de l'ordit podrit del fermentat ordi
Fruit fruït per feroces ordes d'homes
Plens d'odi i de dones delitoses de sang
Fang format per falçs falses
I la falsa faç de l'alfals l'antifaç
L'antídot i l'antílop
Que corre desesperat
Per dreceres corregides
L'antitot antagònic ardor agònic
En les venes enverinades
Per l'angoixosa agonia
Símbols que són viles?; si en vols, els tens
A l'abast bastits en el revestiment
Dels vestits més esplèndids compendi
De competència modus vivendi comú.

Pas a pas palpo les parpelles de la passió
Somorta les portes obertes a l'obsessió
De bordells curulls de caralls
Badalls de matrimonis acabats
Bords marits caçats en ritus morts
Rictus torts i m'adono que els anys i els danys
Han aniquilat l'ardor l'amor
(Ni que l'hagis enterrat viu...) captiu
I amb monedes de níquel compren
Els besos de vasos plens de licor
Els besos mercenaris de dones que donen
El cos nu per dos denaris
Però el cor a ningú.

On reposen el pòsit i el llimac
Limfàtic quan l'alliberen
Dels llimbs lluny dels llistons massa alts
Afegint més sal a la ferida
Per fer via a la nafra llefiscosa
Del llim del mill mil·lenari
I es barreja amb l'atzabeja
La menjança de l'enveja
La cobejança de la incoherència
Que busca venjança sense vehemència
Sense menció de cap amansiment
Per part d'ella (no parpelleja per res)
Mansió de demència en ruïnes
La venjança que es cuina freda
En la cleda buida de la fredor
La fètida tensió distesa difuminada
Fulminada a la primera vista?

Vida fidel de la fi vil,
Defineix-te i em definiràs en el fibló de l'efímer,
I em descobriràs si s'excedeix l'èxtasi de l'existència...

Comentaris

  • gypsy | 04-04-2008 | Valoració: 10

    ets un poeta salvatge, sens dubte!
    No fas poesia, la respires, l'escups, la sues!

    OHHHHH!

  • Ritme de vertigen[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 03-04-2008

    Potser siga aquesta una interpretació excessivament personal, i avance que no en sóc una entesa, però aquest Mirall, com els que el precedeixen tal com acabe de veure, serien tot un desafiament per a qualsevol raper o rapsode que es preciara, en aquestes exhibicions de memòria i de dicció en directe que són tan pròpies del món del hip hop. Al cap i a la fi, ja diuen alguns reeixits poetes que aquest estil és camp adobat per a la poesia contemporània, per bé que la qualitat dels resultats és ben diversa, i hi haurà de tot. Aconselle recitar mentalment o de viva veu aquest poema i els de la seua sèrie.
    L'ús de les figures retòriques per fer una creació amb tant d'estil i de contingut, em sembla magistral, tot un "tour de force". Admire el teu talent, i no sóc l'única. Coneixia les teues Vetlles, i Franz em va recomanar també els Miralls.
    Gràcies per la visita.

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

307211 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978