Menystenint-me

Ara mateix està dient-li a la periodista que l’entrevista que jo veritablement no existeixo per abastar un grau màxim de protagonisme. Com pot dir a tothom que mai he existit si va ser ell mateix qui em va donar vida! Com pot contradir-se constantment, dia sí i dia també. Està clar que ha perdut els papers.

Intenta convèncer els seus seguidors que sóc només una grollera creació literària, amb una mediocre personalitat inventada, sense cap connexió amb la realitat i sense cap tipus de projecció. I és que ara, un cop he aconseguit tenir vida pròpia, intenta per tots els mitjans de menystenir-me.

Però tothom sap -des de la bibliotecària, passant per tot tipus de lectors i arribant a espectadors de televisió i fins i tot a usuaris de noves tecnologies-, que sóc summament mediàtic. M’he convertit, gràcies als meus fans i lectors, en una icona internacional.

I per molt que insisteixi el meu creador no podrà aniquilar la meva personalitat traient-me del mig així com així. Ara és massa tard. Ho hauria d’haver pensant abans. Certament no va saber calibrar el meu potencial ni el meu carisma.

Fins i tot m'han convidat a participar en un congrés internacional de personatges literaris justament per poder exposar la meva experiència vital. Sembla ser que soc un exponent, una mena de bona pràctica, de com un personatge pot arribar a ser més famós que l’escriptor que el va crear.

Sóc un exemple clar, claríssim, de com un personatge pot acabar sent més real i mediàtic que el seu escriptor. I ell n’hauria d’estar orgullós d’això, i demostrar-ho! Estaria bé que ho acceptés i ho assumís! Però el seu ego és més gran que la seva modèstia. Una veritable llàstima perquè podríem arribar a ser bons amics i a tenir una vida tranquil•la, convivint sense totes aquestes denúncies i conflictes mediàtics.

Mai m’hagués pensat que acabaria denunciant-me per no voler reconèixer-lo com el meu pare legítim. Jo que arribat a la majoria d’edat em pensava que ja podia volar per mi mateix, i que no necessitaria pas el seu suport, justament vol que li atorgui la seva autoria.

A ell que ni tan sols va voler registrar-me quan em va crear perquè es pensava que no seria mai ningú. Per ell jo era com un bastard. Com un fill il•legítim. I ara que tinc tant de renom està frustrat perquè el meu tarannà ha deixat petjada. Aquests humans són increïbles, oi?