Mens sana in corpore sano (i SHS 187 al 192).

Al Sr. Atlètic li havien posat aquest sobrenom perquè el veins més matiners se'l trobaven pujant i baixant l'escala, en xandall, o fent fúting al terrat i driblant la roba estesa. Hi havia qui assegurava que, si no anava a cap dels gimnasos que havien proliferat pel barri, no era pas per mor de la sostenibilitat ambiental, estalviant l'energia elèctrica que estúpidament consumien aquelles cintes transportadores per córrer sense moure's de lloc, com pregonava ell, sinó perquè no tenia prou calés. Però encara els resultava més estrany que periòdicament baixés al carrer i fes com de porter, travessat en el llindar i obrint la porta a tothom. Bé, a tothom no, perquè a estones estava de cara al carrer i obria la porta als qui anaven a entrar —però donant l'esquena als qui volien sortir, que l'havien d'avisar perquè s'apartés—, i a estones estava de cara al vestíbul i obria la porta als qui anaven a sortir —però donant l'esquena als qui volien entrar, etc.

Els malpensats de sempre havien arribat a imaginar que perseguia propines, però no. Si li haguessin preguntat què feia exactament, el Sr. Atlètic els hauria aclarit que realitzava flexions i extensions de braços: amb un d'estirat al llarg del cos, cos i braç adossats al muntant de tancar, l'altre es movia com s'ha explicat, amb la mà retenint la fulla de la porta, i si alternava estones mirant cap a dintre i cap a fora era per fer treballar el braç dret i l'esquerre. Quan veia algú que venia de cara o que l'avisava per darrere, interrompia la rutina, es feia a un costat per deixar-lo passar i el saludava amb gest complaent. Si, disposat a esbrinar a fons el misteri, algú li hagués demanat com era que aquest exercici només el practicava de tant en tant, l'inquisidor hauria quedat agradablement sorprès per com n'era, d'entenimentat, el Sr. Atlètic, en haver-li revelat que només valia la pena exercitar els braços un curt període després que els veins haguessin reajustat el ressort de retorn per assegurar-se que fins i tot amb aire al carrer la porta es tancaria sense necessitat d'acompanyar-la, perquè al cap d'unes setmanes el dispositiu anava perdent força i seguia perdent-la fins que tots s'adonaven que la porta quedava mal tancada i podien entrar intrusos, i decidien tornar a ajustar-la.

---

Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics:

— Les opinions i suggeriments que creguis que poden interessar a tots els jugadors, envia'ls com a Comentaris al present Relat.

— Les demandes d'arxius i les consultes relatives a la resolució de SHS concrets, envia-les a l'adreça [email protected].

— Si vols anar al primer relat de la sèrie amb enllaços als SHS, per assabentar-te de les regles del joc o del procediment de resolució aconsellat, fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb la Plantilla Hexagonal (full pautat per a 6 SHS), fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 187 al 192 (enunciats i solucions), fes clic aquí.