Memòria històrica

Un relat de: copernic

MEMÒRIA HISTÒRICA


Et vingueren a buscar
al camp allà a on treballaves.
Els que varen guanyar la guerra,
els de les camises blaves.

De Colomers se t'emportaren
en mig de cops i amenaces.
Eres d'un color, et deien,
amb un color t'insultaven.

Adéu, vila allargassada,
adéu, mons germans i pares.
El Ter dibuixava silencis
en la quietud dels meandres.

A la presó de Girona,
a la força t'hi portaren.
Amb altres companys, amb la por
de la fi que t'esperava.

perquè la vídua del cacic
la seva venjança demanava,
quan els culpables del crim
ja havien fugit a França.

Tot el poble es va organitzar
per evitar la salvatjada,
per tu i un altre veí
més de cinquanta es mullaren.

La família desesperada
en va s'humiliava i suplicava.
En la baralla del destí,
les cartes estaven marcades.

L'agonia de l'eterna espera
a la fi es veié acabada.
En el cementeri de Girona
la vida et fou arrancada.

Els anys durs varen passar
la ferida, però, no es tancava.
A la mare, parlant de tu
les llàgrimes li saltaven.

Però el porc també es va morir.
El seu Sant Martí a la fi arribava.
Poc a poc s'obrien pas
tots els colors de l'albada.

Un dia, la meva cosina
en el mas va fer una troballa.
Papers antics van sortir
amagats de totes les mirades.

La meva ànima va embogir
en veure entre la paperassa
la lletra amb pols tremolós
de la teva darrera carta.

Perquè entre adéus a tothom
i consells als que t'enyoraven
donaves els noms i els cognoms
dels ignominiosos culpables

De la seva delació,
de mentires i ultratges
els feixistes en feren prou
per justificar que et mataven.

Al teu poble ha plogut molt
des de la maleïda diada
en el que la teva mort
per uns pocs va ésser anunciada.

Avui he anat al cementiri
a on la família descansa
una rosa roja hi he deixat
altiva, com la teva mirada..
















Comentaris

  • gypsy | 01-11-2007 | Valoració: 10

    quins negres records, massa propers en el temps.
    Els mots tot ho posen al lloc que li pertoca, com ara aquests versos que fan justícia en el temps.

    Bellíssims versos devorats per l'ombra del dolor.

    gypsy

    Chapeau per encetar aquest gènere literari, almenys que jo recordi!

    petons astrònom!

  • Memòria[Ofensiu]
    Siset Devesa | 24-10-2007

    No et coneixia la teva faceta de poeta, però aquesta obra és un veritable document històric. L'horror que es va viure durant aquells anys als de la nostra generació ens costa fer-nos-en una idea.
    Relats com el teu -en vers o en prosa- ajuden a recordar el que mai no hauria d'haver succeït.

  • Si les parets...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 23-10-2007 | Valoració: 10

    dels cementiris parlessin, segur que podrien explicar-nos històries que ens farien esgarrifar, afegides a la pròpia barbàrie de llevar vides.
    M'agrada com has construit el poema i la força que li has sabut donar. M'ha semblat ple d'emoció.
    Una abraçada

  • Llibre | 23-10-2007

    Senzillament: m'ha encantat.

    A nivell formal, potser hi ha alguns versos en què la construcció es veu un xic forçada. Però reconec que m'ha arribat a fons, directe, per la temàtica.

    Se'n parla molt, avui en dia, de la memòria històrica (què és, la memòria, sinó història?). I tot parlant-ne hi ha qui pretèn traure-li importància amb la típica pregunta del per què ara?

    No caldria cap resposta a una pregunta absurda, però com que sovint les obvietats són les veritats que més costen d'entendre, penso que la contesta també ha de tenir forma d'interrogant: per què no abans?

    Fins la propera,

    LLIBRE

    PS.- Qüestió de coincidències: just aquest dissabte passat vaig anar a veure la pel·lícula Les 13 roses. Una història que va arribar a mi mitjançant la lectura de La voz dormida, de Dulce Chacón. L'has llegida?

  • Això és memòria històrica[Ofensiu]
    Myself | 22-10-2007

    Un bon homentage a tots els que van caure sense cap raó i sense cap culpa. M'ha encantat

  • Molt encertat[Ofensiu]
    ginebre | 21-10-2007

    aquest format, copèrnic!
    Una forma com de romanço, on s'explica la història del poble, aquella que,així recitada, és més fàcil de no oblidar.
    Molt bé. Crec que pots atrevir-te més. Endavant!!

  • Ultima Estrofa[Ofensiu]
    Palamidessi | 21-10-2007

    Té un alè clàssic i, malgrat ser llarg, es llegueix molt bé. M'agrada molt la darrera estrofa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

388578 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...