Massa típica misèria

Un relat de: Bonhomia
MASSA TÍPICA MISÈRIA

De la casa miserable
en surt un cuc llefiscós,
trèmul,
ansiós,
es mor...

No ha estat mai primavera,
mai res de majestuós,
fetus
dins el cor
de la cuca dins de casa...
joc trampós...

Sempre amb la carta robada,
a gairebé tothom.
Vivim en un món miserable,
els astres han mort.

No hi ha gas a la caldera...
de la cuca i el cuc dos mocs
com a rètols
d’allò més penós.
Al terra,
el cuc i la cuca morien
tota la vida,
i han mort.


Sergi
11/01/2020

Comentaris

  • El cicle del món miserable[Ofensiu]

    Bon dia Sergi,

    Un poema que fa pensar en el món miserable en el que vivim. Ho veig com en un cicle de la vida breu en la que vivim, m'equivoco?

    Ahir em vas dir que no acababes d'entendre el meu relat "Dependència": Tracta d'un noi que s'ha quedat tetraplègic en un llit degut a un accident. Cada matí li ve una fisioterapeuta a fer-li uns exercicis. Ell s'ha enamorat d'aquesta dona, però ella sempre porta pressa en acabar. Quan compleix l'horari, se'n va a buscar a la seva nena a l'escola bressol. Està contat des del punt de vista de l'home que abans de l'accident només es fixava amb el físic i no amb l'interior de les dones.
    Una abraçada i ens continuem llegint.

  • No està gens malament...[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 06-09-2020 | Valoració: 8

    Pobre cuc, siguent el que és i el que és esperable que sigui... però coses així ajuden a la biosfera del planeta, o almenys això crec...

    El teu relat, malgrat no l'he entès molt, està bastant bé, m'ha agradat, ha estat entretingut, de debò. Sí, no està gens malament. No faig broma, creu-me... Potser jo no sé distingir massa bé entre un bon i mal relat, qui sap, però en tot cas em reafirmo en les paraules d'daquest pàrraf: en efecte, gens malament.

    Trobo que hauria estat millor allargar-lo més. No estàs obligat a fer-me cas. És només la opinió d'un sol lector, encara que sigui la meva pròpia.

    Ah, i gràcies per opinar en l'Osset de Peluix.

    A reveure company de web!!!

  • La bellesa de la misèria[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-01-2020 | Valoració: 10

    Com es pot fer un poema bell parlant de la misèria? M'ho pregunto i afirmo aquesta possibilitat llegint aquestes paraules teves tan ben encadenades. M'alegra molt llegir-te de nou, Sergi. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Palíndrom[Ofensiu]
    kefas | 15-01-2020


    Després d'arrossegar-me entre cucs i misèries, he aixecat els ulls i he vist uns bellíssims núvols. Sempre hi són, passi el que passi, sobre aquesta crosta que ens aguanta. I he fet un palíndrom. Prescindint dels signes i espais, es llegeix igual d'esquerra a dreta que de dreta a esquerra. És aquest,

    Ai!, res i ma cuca misèria

  • Misèria[Ofensiu]
    Montseblanc | 12-01-2020

    Ei, Sergi, feia temps que no publicaves.
    A mi em passa, i suposo que a tothom, que un dia em llevo i ho veig tot més o menys bé. I al dia següent, sense que res hagi canviat, ho veig tot com en el teu poema. Desgràcia, pobresa, atrapats tots per un destí indefugible. I suposo que és així, vivim en la misèria. Uns, la física. I d’altres, la moral. Són temps miserables, i el que ens queda per veure...

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514015 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.