Cercador


Llista categories

UN CANT MUT

Un relat de: nadaexiste
Camps segats
per una devastació
de llauraments sagrats,
sense ànim de devolució.

Esprimatxats,
guaitem somnis neutres,
mentre ens desfem
d'intríngulis poètiques.

Ocells negres, ocells blancs...
sempre imitant el mateix cant:
han baixat a veure'ns,
amb la il.lusió pel nostre clam.

Només som bèsties ferotges,
no ens ho podem treure de sobre;
continuarem vívids i passejant
per les morts,
de mil sols
i de mil ombres.

Comentaris

Afegir comentari
  • Una espècie de cant a l'horror bastant ben aconseguit.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 21-11-2025 | Valoració: 9

    Bé, suposo que no he entès al cent per cent el teu relat metafòric i poètic en vers, però he cregut entendre que és un clam a l'horror i la devastació i, potser, al desànim i al nihilisme.

    Està ben aconseguit. Com si fós una espècie de final horrible del món. Qui sap si algun dia el món, amb o sense éssers humans vius, serà això.

    Felicitats pel Relat.

    Ens veurem per Relats, o almenys això espero!!! Salut i molta sort!!!

  • Final poema[Ofensiu]
    lantusset | 18-07-2025 | Valoració: 7

    Ben tancat el final del poema.

  • Realment, hi ha alguna cosa de salvatge en gairebé totes les coses, ordinadors inclosos...[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 16-07-2025 | Valoració: 9

    M'agrada el teu poema sobre el cant mut i els seus efectes devastadors poc a poc amb totes les coses... crec que ho he entès bé..

    I les bèsties menudes del bosc no són, ni molt menys, una excepció...

    Intentaré seguir-te llegint. Que passis un bon dia.

  • Arran...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 15-07-2025

    La seva vista des d'una perspectiva netament observadora sempre li he trobat en certa manera meditativa, melangiosa i fins i tot tràgica. El teu poema concís però profundíssim m'ha remogut la psique amb tot el que comporta el conjunt de pensaments, emocions i processos de la ment....

Valoració mitja: 8.33

l´Autor

Foto de perfil de nadaexiste

nadaexiste

650 Relats

1861 Comentaris

560595 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >