EM PESEN EL CAP

EM PESEN EL CAP

M'han torturat milers de malsons,
entre pastilles,
voltant per la matèria gris,
resistint,
inhumanament,
dolorosos sons.

Frenètica la nit...
Assumeixo massa mal...
Això té massa sentit...
No hi ha déu que la solució pugui trobar!

Es fa eterna la sensació,
de no trobar mai la conclusió,
de patiment,
que en mi es desencadena,
sempre,
trepitjant pel fang dubtós.

Fastiguejat i engatussat,
sota l'ombra de la medicació de la caritat,
dóno tombs i voltes per casa,
perseguint la raó
que em nega la societat.

Tinc taps a les neurones,
que dansen una melodia estrepitant,
com bèsties boges,
jugant a matar-se
només per saber qui ha triomfat.

Jo sóc l'únic perdedor de mi mateix,
aquest rellotge és incolor
i no para el temps.

Estic sotmès a paranoies
que augmenten molt el pes,
pel medicament,
que la tenebra m'ha estès.