Lykos

Un relat de: Ginebreda
En travessar la porta de la Model, l'Antonio, de malnom Elvis, es mig descordà la caçadora de cuiro i es pentinà el tupè, fent honor a la imatge que tenia el Rei del Rock abans d'engreixar-se com un porc.
Com de costum, no l'esperava ningú. Per tant, es penjà la bossa a l'espatlla i se n'anà caminant avall, cap al bar del Xurri per a veure si li fiava una mogra* de farla* o, si n’hi havia, de cavall*.
A primera hora del matí s'havia xutat a la presó, però ara no tenia ni l'eina* ni puta reina*. L'angoixa de no tenir ni per un xino* el feia sentir neguitós. Va pensar a entrar en un bar i demanar un entrepà, però, ara, el més important era aconseguir una mica de costo* per fer-se passar la tremolor. Després, ja es veuria.
Amb els collons que tenia, tornar a començar seria fàcil. Com per encoratjar-lo, una bufada de vent va apartar uns núvols grisosos i va aparèixer una enorme lluna vermellosa entre les torres de l'exposició.
Llavors, li van agafar unes ganes irresistibles de córrer i en un moment estava a Can Valero. Les criatures que xipollejaven a la segla d’aigua bruta, entre les barraques, s'apartaven al seu pas. Li havia passat el malestar i ara se sentia fort i poderós. Es tragué la caçadora i admirà la musculatura dels braços que havia fet més visible el tatuatge amordemadre.
A l'entrada d'una xabola, un vell menjava pa i xoriço ajudant-se d’una navalla que l'Elvis arrabassà d'una revolada. L'avi es quedà amb la boca esdentegada ensenyant la becada a mig mastegar, però continuà pessigant bocins de pa amb dits tremolosos.
Prop de la porta del cementiri, va sentir una fam irresistible. Una cabra pasturava sota les figueres de moro i li clavà la navalla al coll. L’animal va emetre un feble bel i espernegà, però no es moguè mentre l’home bevia. Després, menjà fins a quedar tip i llençà les despulles a l'altre costat del mur.
El xute* del matí, que s'havia picat amb la xeringa del Lykos, el romanès que havia arribat feia poc i que es faria el puto amo, li havia provat força.

GLOSSARI:
• Lykos; en grec clàssic, llop.

Paraules en argot
• Mogra; gram.
• Farla; Cocaïna.
• Cavall; heroïna.
• Eina; utensilis per punxar-se droga.
• Reina; heroïna.
• Costo; quantitat de droga per consum propi.
• Xino; forma d’administrar-se droga, fumant-la
• Xute; punxada.

Comentaris

  • Quinqui[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-02-2024

    Magnífic aquest relat d'escenes de la vida "quinqui". L'ús de l'argot i la descripció dels ambients marginals no se solen veure gaire per aquí, i està molt bé que tu ho facis.
    El relat és una mica cruel, però això ho considero una virtut, ja en veiem massa de lloances de la vida feliç i burgeseta.

    Gràcies pel teu comentari. Soc de la Ribera d'Ebre.

  • marginalitat[Ofensiu]
    Atlantis | 07-02-2024

    Un relat molt ben escrit, amb l'argot apropiat a la situació i a l'ambient.

    Sembla que tens preferència cap el món marginal i el descrius molt bé. M'agrada sobretot l'escena de l'avi menjant-se el xoriço. Molt gràfica. Com tot el relat.
    I ple de malnoms. No l'has presentat a concurs?

  • Sòrdid, i...[Ofensiu]
    llpages | 07-02-2024 | Valoració: 10

    molt ben ambientat en l'inframón de les drogues. L'esgarrifança plana en el lector a mesura que avança en la lectura, el que diu molt a favor de la qualitat del text. Bona feina, Ginebreda!

  • Terror del roí. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-02-2024


    Un terror que m'ha tingut en viu des del principi, fins al final. M'ha impressionat com ho descrius d'una manera molt especial, que no es nota que és de terror.
    M'admire com descrius tota l'acció.
    Per a entendre'l, m'ha costat llegir-lo tres vegades, com t'ho dic!
    Enhorabona, Ginebreda.
    Que tingues bona nit i fins demà.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Estava cantat[Ofensiu]
    Prou bé | 06-02-2024

    L'esdevenidor de l'ELVIS. un personatge que hem seguit a diferents relats... li havia agafat afecte i ara en Likos ja no me'n desperta cap.
    Un bon relat que ens culturitza en el llenguatge de la droga.
    Amb total cordialitat.

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

33 Relats

141 Comentaris

6284 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL