L'última cartada

Un relat de: TerricheT
Persuadir al capo de fer la timba en el cementiri no va ser fàcil. Ningú amb dos dits de front acceptaria fer-ho dins d’una cripta. Encara menys de nit.
Em cal ser meticulós per dur a bon port el meu pla, o ja sé on dormiré d'ara endavant. Crec haver estat prudent, aquests gasten males puces: zero errors. Li he venut que per a cobrir-nos he contractat dos amics bàltics; em devien un favor de quan vaig estar a Tallin per unes feines. S’ha mostrat complagut.

Però el meu pla és que cap d’aquests surti viu de la cripta. Amb els amics del Bàltic crearem una nova associació, quan hàgim liquidat la partida. A la taula hi ha molta pasta en joc.

Seriós, el capo em mira de reüll; fa cara de dur bona cartada. Ell va armat, com sempre, la mala llet que gasta el cabró és llegendària. La resta de jugadors han deixat les seves joguines en els vehicles, fora del cementiri. Excepte el Bosco i jo, que vigilem la porta del nínxol.

Sis blancs, dotze bales. Res pot fallar.

Vibra el meu mòbil. Els seus morts! Són els mamarratxos del Bàltic, em diuen que marxen. Cal fotre's! Són uns cagats. M’atanso al capo, li dic que vigilen a l'exterior de la cripta. M’ha cregut; diu que és bona idea, després de donar-me uns copets amistosos a l'espatlla. Torno a l’entrada quan un dels més cabrons de la partida se li apropa.

Fa temps vaig tenir-hi una picabaralla, cosa de faldilles. Va jurar fer-m'ho pagar. Callat, el capo fa que sí amb el cap, quan sento al Bosco llevant-me la pistola.

Aquell facinerós se m'acosta arran, m’ofega el seu alè fètid. —No rius ara? I on són els amics del Bàltic?

Com ho sap el cabró? Amb una mà em pressiona la gola, també hi sento la fredor d'un metall. No em queda cap trumfo a les mans?

Està clar!, el malparit del capo vol desfer-se de mi. —Repòquer! —remarca ell mostrant les cartes. Ara veig per què això del cementiri va trobar-ho tan encertat.

Començo a sentir l'acer introduint-se en el ganyot, i sota la calidesa d'una reguera de sang gola avall, se’m difumina l'última cartada.

Comentaris

  • PREVISIBLE[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 15-04-2021 | Valoració: 9

    Sóc una lectora empedreïda. Entre digital i paper tinc a la ratlla de 1500 llibres que, jo diria he llegit gairebé tots. Dintre de les meves preferències hi ha la novela negra.
    Tinc obres completes de diversos autors, M'han ensenyat molt. I tu diràs: i a mi què?
    Doncs mira, és per fer més entenedor el meu comentari.
    He vist arribar el final. Trobo que el personatge que ho trama tot és una mica "panoli".
    Però que jo ho hagi vist a venir no li treu cap gràca al rela, ben ambientat it que explica moltes coses en poques paraules... el poder és el poder i sempre guanya.
    Felicitats.
    Et vaig llegint

  • Facinerosos habituals.[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-02-2021

    Un gran relat de traïcions i covardies.
    Com que sóc un sentimental, m'hagués agradat que guanyes el protagonista narrador, però les coses van com van i millor que no et fiïs de ningú.
    Una bona ambientació, un relat trist, sense cap altra moral: els poderosos sempre guanyen.
    Es donen a entendre moltes coses sobre les relacions entre els bàltics i els facinerosos habituals, sense mostrar-les clarament; millor així; l'el·lipsi sempre és un bon recurs narratiu.

  • darrera jugada[Ofensiu]
    marialluïsa | 19-02-2021


    De nit i al cementiri, una bona posada en escena.
    Una partida de cartes esfereïdora amb els personatges que hi situes, la màfia en ple i una traïció com no podia ser menys.
    La veritat , es percep la por i la desconfiança, tot i que sorprèn veure qui resulta ser el traïdor.
    Bona ambientació i personatges creïbles. Relat negre negre. Ben fet.

  • cementiri, ambient negre del tot.[Ofensiu]
    Atlantis | 19-02-2021

    Malgrat m’he embolicat una mica amb els personatges , mentre el llegia m’ha donat la sensació d’estar dins d’un film...Un relat ben escrit i sobretot ben ubicat en l’entorn d’un cementiri. Un relat...fosc, obscur, negre...

  • Ben negre[Ofensiu]
    berguedana | 18-02-2021 | Valoració: 10

    Des del cementiri (ambientació), llenguatge utilitzat, estructura i personatges ens introdueixes en les narratives més negres que la pròpia mort.
    Excel·lent!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

7 Relats

42 Comentaris

3811 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.