LLOPS DE NIT

Un relat de: brins

LLOPS DE NIT


Havíem sortit a passar el cap de setmana a fora, al camp i, de bon matí, va sonar el telèfon; era el veí que trucava per avisar-nos que la porta del pis era oberta, amb el pany esbotzat. Durant tot el trajecte de tornada a Barcelona, estava nerviosa, intentava endevinar quins objectes haurien robat, però en obrir la porta, em vaig adonar que no era la pèrdua, el que més em dolia, era un altre sentiment , el que em clavava vidres a la sang.

Sentia un dolor sufocant i nàusees de fàstic, en pensar que cada un dels mobles i objectes havia estat escorcollat i grapejat per aquells llops de nit; veia calaixos per terra, amb records estimats, que romanien malmesos i trepitjats; llibres i envoltoris bruts i, el pitjor de tot... l´habitació de la meva mare, que jo havia mantingut intacta, tal i com ella l´havia deixada abans de morir, feta ara una deixalleria d´objectes maltractats.

En veure tot allò, vaig sentir danyada la meva vida; no m´havien violat la pell, però sí que m´havien violat l´ànima. Vaig oblidar aviat les poques coses que s´havien endut, però la sensació d´angúnia i d´aversió va perdurar; havia conegut un tipus de transgressió nou i colpidor: LA VIOLACIÓ DE LA INTIMITAT, del dret que tenim tothom a acaronar i preservar allò que és propi i intocable.


Comentaris

  • un relat molt colpidor pilar[Ofensiu]
    joandemataro | 23-09-2010 | Valoració: 10

    i enriquidor pel missatge que transmet amb força: el dret a la intimitat espiritual més que la material...
    gràcies pels teus comentaris altra volta
    una carinyosa salutació
    joan

  • ANEROL | 26-08-2009

    el títol m'encanta, prou adient. Realment, és la definició justa al què se sent: violació a la intimitat; molt ben narrat el que vas viure.

  • ferides en el record[Ofensiu]
    Avet_blau | 28-04-2009 | Valoració: 10

    Aixó son ferides en el record,
    i costan de guarir,
    cicatritzant lent en el oblit ;
    res material es pot comparar,
    amb els records tendres,
    vitralls forjats pel temps
    i que mans matuseres, llencen.

    Avet_blau

  • Introspecció psicològica[Ofensiu]
    copernic | 18-04-2009


    Hi ha dos tipus de narrativa descriptiva: La que detalla el món exterior: Persones, paisatge, escenes, succesos, interiors de cases o habitacions...i la nterior: Estats d'ànim, passions, sentiments, processos mentals. Cada una té la seva dificultat però la segona té un problema afegit: A menys que sigui molt propera en el temps, la sensació ha d'ésser reviscuda i això suposa una excursió no sempre agradable cap a la pròpia experiència. Transformar tot això en paraules és molt difícil. En aquest petit relat has descrit molt bé la relació íntima dels objectes amb un mateix. Hi ha un relat meu en el que explico que els objectes, els edificis, tot allò material que està relacionat amb la nostra infància queda recobert per una pàtina de sentiment, de tal manera que quan els percebem d'alguna manera ens es impossible separar la percepció de la càrrega emocional que li hem atribuït. Bona descripció,doncs, repeteixo d'aquesta violació (tan real com una de física) de la intimitat.
    I moltes gràcies pel teu comentari a "Evocació" Ha estat un plaer llegir-te.

  • Intromissió...[Ofensiu]
    Naiade | 16-04-2009 | Valoració: 10

    ...al nostre jo més preuat.
    Potser hi ha violacions pitjors, però el sentiment d'inseguretat, la vulnerabilitat davant lo teu...s'ha de viure per comprendre-ho del tot.
    Enhorabona ho has descrit molt bé.
    Una abraçada

  • Predadors nocturns[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-04-2009 | Valoració: 10

    Abans i durant aquests dies de vacances han parlat sovint els diferents mitjans de comunicació d'aquests llops que s'escolen dins les cases i mosseguen la intimitat, violen la sensació de seguretat, vulneren molt més que portes o panys, i deixen un rastre d'impotència, inseguretat, tristor i angúnia per allà on passen.

    És, realment, un problema que va més enllà del delicte en el sentit estricte: ben expressat!

    He passat avui pel teu espai, confiant trobar novetats: tot i no trobar-les, he descobert que no havia cap comentari meu en aquest relat, absència que ja és reparada.

    Confio que els dies de vacances hagin estat satisfactoris!

    T'envio una abraçada molt dolça i "mona",
    Unaquimera

  • M'ha agradat el relat...[Ofensiu]
    nuriagau | 03-04-2009 | Valoració: 10

    Queda poca cosa a dir, després dels altres comentaris.

    Jo també pressuposo que és un fet real. No sé...

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • caram,[Ofensiu]
    ESTEL | 02-04-2009 | Valoració: 10

    m´has fet recordar, totalment identificada amb les teves paraules. Jo ho vaig viure ara ja fa molts anys, era petita i recordo aquesta sensació, la meva i la dels meus pares, netejant-lo tot, tot feia fàstic. És increïble com et pots sentir tant vulnerable dintre del teu espai, que ha estat trencat per la violació de la intimitat.

    Una forta abraçada, i si aixó ho has viscut tu, espero que ho hagis superat

  • Volia agrair-te...[Ofensiu]
    Romy Ros | 30-03-2009

    els teus comentaris al meu relat sobre "L'ascensió dels inferns": vas captar molt bé la problemàtica que volia expresar...donar més importància a l'àmbit laboral i en contrapartida deixar de banda la família fins que aquesta addicció es converteix en malaltia. Gràcies pel teu comentari, em dona forces per tirar endavant!

  • Molt original...[Ofensiu]
    Romy Ros | 30-03-2009 | Valoració: 9

    el títol i el relat: has narrat molt bé el sentiment de desprotecció, el desassosec i angoixa que embarga pel fet que invadeixin la teva intimitat i com a llops s'enduguin o no res, tan sols destrossin un tros de l'ànima que contenia els records de les petites pertinences de la mare. M'ha agradat molt la teva narració d'un succés que per desgràcia és més habitual de lo que voldriem: els llops urbans entren a casa invaint la intimitat i destrossant tot al seu pas.

  • Propi[Ofensiu]
    franz appa | 29-03-2009

    Repasso els comentaris que m'han precedit i observo que tots donen per suposat que es tracta del reflex d'una experiència real.

    Si no ho és, ho sembla, i això no és cap objecció, ans al contrari, la constatació de la veritat que s'extrau de les precises i sentides reflexions que s'hi aboquen amb la naturalitat sempre difícil de l'artefacte literari.

    És evident que tots tenim la necessitat de posseir un territori propi, i quan ens el violen, ens fereixen. És natural: la nostra vida no és un abstracte enunciat de memòries, desitjos, reflexions, declaracions de drets i deures. Alguns pretesos intel·lectuals ho proposen, i fan burla dels qui proclamen el seu lligam a una terra, a una llengua, a una pàtria. I no crec desbarrar: el subtil vincle que ens uneix a les coses que van tocar els nostres avantpassats és el nostre patriotisme veritable i íntim -quina altra pàtria tenim sinó allò que ens han llegat els pares?-. Necessitem la tangibilitat d'aquestes coses que ens són tan pròpies. I negar-ho és un dels errors més grans que algunes doctrines -pretesament- humanistes han comès.

    Una abraçada,
    fraz

  • La intimitat[Ofensiu]
    Cendra de flor | 26-03-2009 | Valoració: 10

    És el nostre bé més preuat. Els béns materials és poden substituir però els béns morlas no. Per això aquests fets resulten més difícils d'oblidar.
    Cendra de flor

  • Impotència i dolor ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 25-03-2009

    Un relat colpidor , on per damunt de tot ens parles d'uns sentiments vers uns records arravatats i ultratjats. Tot llegint-lo s'han remogut dins meu un fet molt semblant que per desgracia vam viure a la nostra casa .
    Costa molt d'entendre perquè hi ha tant de menyspreu i destrucció. Mentre nosaltres estimen els nostres éssers perduts en aquelles petites coses que ens fan viure amb ells , hi ha que sense llei , ens violen, com tu molt bé descrius , l'ànima.
    Però és també ben cert que, tenint aquesta riquesa de sentiments , trobaràs la manera de refer el petit santuari dels records. Perquè una mare és sempre dins teu, en la teva manera de ser , en les teves expressions, en aquella manera de cuinar que sense adonar-te fas igual , i que amb el temps t'hi vas assemblant cada vegada més.
    Desitjo de tot cor que trobis aviat la serenitat i el confort en els seu record.
    Una abraçada ,
    Núria

  • !Et seguire llegint.[Ofensiu]
    jos monts | 24-03-2009

    Hola brins (Pilar).
    - LLOPS DE NIT-. No crec que al títol sigui al més adient.
    Ells, als llops, ja tenen basta'ns problemes, no als hi afegim més.
    Se't saluda. Josep

  • Ben narrat![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-03-2009 | Valoració: 10

    Per desgràcia el fet tan desagradable que expliques passa força sovint i, és ben cert, que et sents tan impotent que no pots deixar de pensar que els animals que han invaït la teva intimitat no són altres que uns llops. Molt ben trobat, doncs, aquest títol.
    Encantada de llegir-te, Pilar.
    Una abraçada.
    Mercè

Valoració mitja: 9.91