Llençol de mar

Que bonic! No em puc estar de dir el que ja t'han dit. Es bo tenir un record senzill i tendre, com solen ser els de la infància. El seu pare serà sempre més una onada.

Què bonic!

Són un do, un regal, tant la imaginació com la fantasia. I és una sort tenir algú al costat que ho sàpiga compartir. Com aquest pare que al seu fill li va donar un dels millors records de la seva vida. Ens queden les sensacions gravades. I com la que aquell llençol blau li va fer al tendre cervell de nen no n’hi va haver cap més, ni tan sols el mar de veritat. M’ha encantat el petit relat, diu molt en poques lletres. Com l’amor dels pares quan som petits i les coses que s’inventen per jugar amb nosaltres, per compartir, per «fer-nos veure» no trobarem d’adults res que ho pugui superar. Si de cas, les carones dels nostres fills quan nosaltres mateixos intentem, inventem, compartim, la màgia que portem a dins. Però no tothom té la capacitat de fer-ho.

Conéixer la mar de moltes maneres sensibles.
Curiós lo del llençol. Interesant.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Salutacions molt cordials.
.......

Una descripció molt exacta en la costa de Menorca. L'acció és suprema i amb un amor de fantasia. La frase de llençol de mar és una metàfora molt bonica.
M'ha agradat, el llençol de mar.
Cordialment.

Després de tanta aigua envoltant-lo, és un llençol blau i un terra eixuta el que acaba embolcallant-lo, un contrast que he trobat molt original. Inspirada, sí senyor!

Sembla ésser una història viridica!, ho és? M'ha colpit el cor per tot allò de tendre i amorós que transmet. Haver resseguit la història d'aquest àngel de Déu fins als darrers moments de la seva existència aquí la terra i veure'l finir deu marcar moltíssim. Una bona pensada lo d'embolcallar les cendres amb un llençol talment com si fos una ona de mar. Dellà l'inmensitat del món espiritual la seva ànima de ben segur que navegarà per horitzons d'onades llum i amor.

Amor ple de llum.
Llum ple d'amor.
Bona inspiració. Excel.lents complements.
Quan s'estima de veritat, tot es claaredat i felicitat.
Un relat ple de sensibilitat. Enhorabona.
Salutacions molt cordials.
...............

El que m'agrada del relat és el sentiment que provoca el record de la paròdia del mar feta amb un llençol. Tot i haver viscut de prop amb la immensitat del mar, el protagonista enllaça el mar amb el llençol que movia el pare. Molt bé.