L'informe PASSI

Un conte crític amb la societat i amb la impossibilitat de reformar-la (vist el final que ens planteges). El final no és previsible i fa pensar en el destí que tenen reservat la majoria d'utopies.

Bon relat!

Salut i molta sort!

PD: gràcies per les felicitacions a l'anterior relat, que també han d'anar per tu, que també vas quedar finalista. Enhorabona.

un relat molt ben escrit amb el desig de la felicitat per a tothom. No deixa de ser una utopia en un món que tothom va a la seva d'una manera exagerada i contraproduent. Tant de bo fos possible.

Aquest "There is no such thing as a free lunch" que va popularitzar un tal M. Friedman és per això pessimista.

Es podria contraposar la frase d'A.Gramsci: "Pessimisme de la intel·ligència, optimisme de la voluntat.

Perquè, malgrat tot, l'home és social, la societat té història. L'home no és predeterminat -merament biològic impertorbable - sinó subjecte a canvis per adaptar-se i sobreviure.

Hi ha aspectes del relat que quasi s'estan reproduint a la nostra societat. La germanor la vivim cada dia, la societat és més diversa que mai, barreja de cultures i ètnies que conviuen però no sempre adaptats, cadascú amb els seus costums i respectant-nos mútuament (malauradament, no sempre ni arreu, només cal mirar els conflictes al món). Quant a la saviesa, és cert que l'esforç s'ha esvaït en molts aspectes de la vida, des dels estudiants fins als que viuen de reportatges roses, també en aquest punt ja tenim el Cel a la Terra. I que hi ha qui viu de subsidis i ajuts sense haver de buscar feina (alerta! no tothom, quedi clar!) amb més cara que esquena i que se'n vanagloria sense vergonya, d'això, malauradament, també en tenim exemples (insisteixo, els ajuts han d'existir per als que ho passen molt malament, només faltaria). O sigui que no calen ni ales ni aureoles al cap, que el Paradís, per a alguns, ja és a la Terra. Un relat que distreu, fa pensar i et fa venir ganes de llegir el següent.

Descrius un paradís artificial, un fals paradís, com els dels alcohòlics o drogoaddictes. Tu sempre tan punyent en la sàtira.
Hi podríem afegir el paradís del "lawfare" i de dir-nos que tots som iguals o el d'explicar-nos qualsevol acudit i pretendre que ens el creguem. Ara van així els paradisos.

esperançador. La igualtat desitjada en forma part, en un ambient de lluita i solidaritat.Potser un desig, però, ara per ara, no deixa de ser un somni. Potser algun dia es farà realitat?

Bona sort Kefas.

Rosa.

Un paradís ple d'àngels i, tanmateix, amb un ambient fresc i boirós. Potser falta la passió. No sé si m'atreu gaire anar-hi. Bon relat! Sort!

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats