Les ulleres de la mare

Les ulleres de la mare

La màgia dels contes infantils no l’ha vaig viure plenament fins que vaig ser mare. M’encantava veure la concentració en que els fills m’escoltaven quan els hi explicava. Molt sovint em demanaven una i una altre vegada el mateix conte vigilant que no em saltés ni una coma...
Ara que soc àvia i tinc més temps, m’agrada tafanejar la secció infantil de les llibreries on hi trobo contes amb unes il•lustracions precioses. Sempre n’acabo comprant per anar fent el racó de lectura dels nets.

Un dels contes que m’agrada més d’explicar és ‘Les ulleres de la mare’ un conte en que la escenificació n’és una part important i que esta bastant rebregat de tantes mans petites que l’han mirat i remirat. Només em falta d’explicar-li a la Mar, la neta més petita que encara no te tres anys
El dia que ho faci miraré que també hi sigui la Júlia, la seva germana gran que ja se'l sap de memòria. Per entrar de ple en el conte necessito una còmplice i la Júlia egur que li farà molta gràcia d’ajudar-me...

Ben assegudes al sofà, començaré...

Escolteu bé, com cada vespre, la mare de la Roser abans de posar-la a dormir, li llegia un conte. Aquell dia però, no trobava les ulleres i sense elles no veia les lletres... A la segona plana els hi presentaré la resta de la família, el Jan el germà gran que esta entretingut jugant i el pare que assegut al sofà esta llegint un llibre. Pau, Jan, preguntarà la mare, heu vist les meves ulleres? Tots, la petita Roser a coll bé de la mare, comencen a buscar-les... I si els ajudem? preguntaré a la Júlia i a la Mar...Aquestes s’aixecaran de cop i seguint el fil de la narració i de les il•lustracions, començarem a buscar-les... primer pel menjador…mirarem a la tauleta, a sota els coixins del sofà, i si han caigut darrera la televisió?…que be que ens ho passarem mirant per tots els racons…Alguna de nosaltres dirà d’anar a la cuina, qui sap si la mare se’ls ha tret mentre feia el sopar…i totes tres cap allà…On redimonis deuen ser? La Júlia obrirà els calaix dels coberts, el del pa, la Mar mirarà darrera la escombra… En aquest moment com en el conte, algú suggereix anar al lavabo i ja ens veus anant-hi per mirar en la estanteria de la colònia, de les pintes, dins els calaixos, dins la banyera...i si, pregunta la Júlia a la Mar, han caigut al wàter ? Tot el bany queda regirat. La Jùlia que ja sap com acaba el conte, se li escaparà una mica el riure, però la Mar cada cop farà més cara de preocupada… I si anem a la habitació dels pares els hi diré i cap allà falta gent...la Mar les buscarà a sota el llit, la Jùlia obrirà els calaixos de les tauletes de nit, les ulleres però no apareixeran per enlloc…on podem buscar-les més àvia? Haurà arribat el moment de ensenyar-los la pagina del conte en que la Roser que ha estat tota la estona a espatlles de la mare començen a tancar-ser-l'hi els ulls de son. Una mica desencisades tornarem al menjador i un cop assegudes al sofà els hi ensenyaré la il•lustració en que la Roser rodeja amb els bracets els cabells rinxolats de la mare. La Jùlia somriurà expectant i la Mar em mirarà encuriosida…
Que suaus i tovets deuen ser els cabells de la mare els hi diré i com li agrada a la Roser de acariciar-los…però oh sorpresa! La Roser nota un objecte entre els rinxols…Si, son les ulleres !!! Tots riem alleugerits, la mare, el pare, el Jan i nosaltres tres!

En la última plana del conte, la mare posa la Roser al llit i desprès d’acotxar-la, es posa les ulleres, agafa un conte i comença…vet aquí que una vegada…

Mar, preguntaré, on eren les ulleres? Ja la veig senyalant el cap amb les mans... un cap ple de rinxols com la protagonista del conte... i conte contat, conte acabat!