Les hormones es rebel•len

Un relat de: Neus Marín Cupull
- He decidit ser mare!
- T'has begut l'enteniment! Em pots explicar com t'ho faràs?
- Doncs, sent-lo, seré una bona mare.
- Explica'm aquesta bogeria, què et conec!
- Reiet, ja t'has pres les pastilles de la tensió?
- No canviïs de tema... Fes el favor d'explicar-m'ho... Com t'ho faràs?
- Va amor meu! Crec que ja ha arribat l'hora de ser pares.
- Ets, Boja!
- Estúpid.
- Escolta'm bé! Si continues per aquest camí, et deixaré per una altra i et quedaràs sola amb les teves bogeries.
- Fes el que hagis de fer, que jo faré el que vulgui. Però no trobaràs una altra dona com jo que suporti les teves impertinències.
- Jo t'estimo, però no entens que és impossible ser mare amb 70 anys?
- Saps el que penso..., crec que mai has estat preparat per ser pare, i sí..., tots dos tenim una edat! I que... res és impossible! Llegeix aquest pamflet. En aquesta clínica fan meravelles... Per tant, qui diu que no puc ser mare? Sí tant m'estimes com dius, em donaries suport. No creus?
- Això no és cert! Jo sempre he volgut ser pare!! Eres tu qui sempre demanaves més temps... "Que si no estic preparada per ser mare. Que si tal que si el qual... "i ara em surts amb aquestes...? I d'on cony has tret aquest pamflet? Saps que! Jo també he pres una decisió. Vull el divorci...
- Doncs ara és el moment. Si no ets prou valent per assumir aquesta responsabilitat, després de cinquanta anys de casats hauríem de divorciar-nos. Però que sàpigues que ningú et farà les sopes de llet millor que jo... Com sempre fas un gra massa de tot!!
- Ja n'aprendré de fer sopes ... Què en faràs d'una criatura tota sola?
- Per cert, ja te'n recordes com s'escalfava la llet i quina mida es tallava el pa? Ara, ja sé perquè hem trigat tant a ser mare.... Ja tenia una criatura a casa.
- Reina!!... On és el bol per escalfar la llet?
- A l'armari de dalt, a l'esquerra, darrere de l'olla gran... Au!! Surt de la cuina... Mira que n'ets de desastre . Aquí la tens! Davant dels teus nassos!! Fa més de cinquanta anys que és al mateix lloc i encara em preguntes on és el bol... Ets com una criatura!!!
- Una criatura gran que t'estima molt... Au! No t'enfadis ... Sí tu ets l'única que sap com m'agraden les sopes de llet.
- Estúpid.... ja ho veuràs quan em quedi embarassada, t'hauràs d'espavilar tot sol...
- Estàs com un llum.....

Comentaris

  • Gràcies per dir-me on es troba aquest bellíssim paisatge de la teva foto de perfil. i també em plau molt que t'hagi agradat força el meu poema: "Dins el bosc...". Ja tinc quasi arrodonit la segona seqüència del poema, una autèntica sorpresa! Pel seu desenllaç... I també voldria donar-te les gràcies per la floreta que m'has llençat! Mag de la poesia! Molt bonic,... perquè tenim algun príncep dels poetes, però Mag! no... i m'agrada perquè de sempre jo havia somniat en ésser una mena de Xaman i no ha pogut ésser... i mira, lo de "Mag" m'agrada moltíssim! i és que en certa manera quan finalitzo un poema després d'hores i hores d'ardu treball alquímic, crec que en ell hi rau la màgia i el geni de l'idioma i en acabat penso que cada poema és un petit miracle de la creació humana i això és aplicable a tothom que escriu en aquest espai de Relats en català. Tots nosaltres som, en definitiva, petits deus relataires. Salut, Nil.

  • Teatre, del bó![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 11-02-2019 | Valoració: 10

    Primer de tot vull dir-te que mirar la teva foto de perfil és un plaer per a l'ànima, preciosa, on és feta? I anant al relat et diré que m'ha agradat moltíssim perquè el trobo divertit, espontani, còmic, psicològic i a damunt m'ha fet recordar quan mos pares eren vius i a vegades discutien per una fotesa com podria ésser una collera que no apareixia per enlloc, semblaven nens...Aquest esquit de relat bé podria representar-se damunt d'un escenari, s'ho val de totes totes. Salut, Nil.

  • Gràcies Neus...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-02-2019

    Gràcies Neus, per la teua visita a la meua pàgina i per les teues paraules per al meu poema Amor d'eternitat, que m'ha agradat molt. Una inspiració que en va sortir prou bona.
    Una abraçada...
    Perla de Vellut

  • Molt graciós...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-02-2019 | Valoració: 10

    Amb molta fantasia i molt dedicació, un relat molt graciós, per a ser pares a la vellesa.
    Ja ja ja... m'ha agradat llegir-ho i té molt bon sentit de l'humor.
    Una abraçada...
    Perla de Vellut

  • Humor trist[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-02-2019

    Humorístic i trist alhora. Un bon relat.

l´Autor

Foto de perfil de Neus Marín Cupull

Neus Marín Cupull

35 Relats

378 Comentaris

23636 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona, un dia d'abril.

Ofici: Aprenent
Estudis: Formació continuada de l'aprenentatge.
Neguits: Tots i cap. Només vull deixar-me anar i sobretot no deixar d'aprendre mai
.