Cercador
Les carícies de la tardor
Un relat de: Homo insciens- Compartir:
Flassades ocres cobrint indrets,
freds que calen pell endins,
l’amenaça dels núvols de descarregar
pluja −i malenconia−.
És la conquista de la tardor.
L’adeu dels vespres al porxo,
el dol de la mort dels dies llargs,
la retirada discreta del sol brusent.
L’estiu, derrotat, s’acaba
i em deixa la sensació
d’haver de tornar a començar.
Reprendre rutines,
parir nous projectes,
arrelar velles idees.
Recordar no perdre’m en el camí.
Són les carícies de la tardor.
Els seus braços em busquen.
I m’abraça fort,
molt fort,
fins que em rendeixo a ella.
Comentaris
-
La Tardor, la fresqueta que ens fa oblidar la calorassa de l'estiu...[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 29-09-2021 | Valoració: 9
M'agrada molt el teu escrit.
Sí, la tardor potser és l'estació més criticada, en part perquè és la fi de les vacances de l'estiu, però també té coses bones, com la fresqueta i l'aire poètic de les fulles que cauen.
El teu poema fa pensar, ho dic sincerament...
Gràcies per haver-lo fet públic.
Ens veurem!! -
Malenconia de la tardor... [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-09-2021 | Valoració: 10
Els teus sentits hi ha reflectits un poema ple tendresa. Excel·lent poema ple de bellesa. Veig que vas perfeccionant-te a poc a poc, amb tota la teva intuïció per a fer un gran poema.
Enhorabona.
-
la tardor i el cos[Ofensiu]Atlantis | 28-09-2021
Boniques imatges de tardor que t'abracen el cos
La. tardor que és un final i un començament.Melancolia pel què deixes, força per emprendre tot allò nou que s'ha d'esdevenir.
Bonic poema i que fa pensar.
l´Autor
65 Relats
367 Comentaris
44678 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Soc l'home ignorant!
El meu correu:
[email protected]
El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància