Les carícies de la tardor

Un relat de: Homo insciens

Flassades ocres cobrint indrets,
freds que calen pell endins,
l’amenaça dels núvols de descarregar
pluja −i malenconia−.
És la conquista de la tardor.

L’adeu dels vespres al porxo,
el dol de la mort dels dies llargs,
la retirada discreta del sol brusent.

L’estiu, derrotat, s’acaba
i em deixa la sensació
d’haver de tornar a començar.
Reprendre rutines,
parir nous projectes,
arrelar velles idees.
Recordar no perdre’m en el camí.

Són les carícies de la tardor.

Els seus braços em busquen.
I m’abraça fort,
molt fort,
fins que em rendeixo a ella.

Comentaris

  • La Tardor, la fresqueta que ens fa oblidar la calorassa de l'estiu...[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 29-09-2021 | Valoració: 9

    M'agrada molt el teu escrit.

    Sí, la tardor potser és l'estació més criticada, en part perquè és la fi de les vacances de l'estiu, però també té coses bones, com la fresqueta i l'aire poètic de les fulles que cauen.

    El teu poema fa pensar, ho dic sincerament...

    Gràcies per haver-lo fet públic.

    Ens veurem!!

  • Malenconia de la tardor... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-09-2021 | Valoració: 10


    Els teus sentits hi ha reflectits un poema ple tendresa. Excel·lent poema ple de bellesa. Veig que vas perfeccionant-te a poc a poc, amb tota la teva intuïció per a fer un gran poema.
    Enhorabona.

  • Tardor[Ofensiu]
    Prou bé | 28-09-2021

    Tot això és la tardor també per mi. I per tot això és la meva estació preferida. No em sap greu viure un final quan el segueix un començament ple de colors i temperatura vivificant. Amb total cordialitat he llegit un bell poema!

  • la tardor i el cos[Ofensiu]
    Atlantis | 28-09-2021

    Boniques imatges de tardor que t'abracen el cos
    La. tardor que és un final i un començament.Melancolia pel què deixes, força per emprendre tot allò nou que s'ha d'esdevenir.

    Bonic poema i que fa pensar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

43 Relats

224 Comentaris

12392 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Homo insciens



Sóc l'Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància


I així, estirant, estirant, vaig aprenent...