L'ascensor puja?

De porc i de senyor s'ha de venir de mena. Hi gent que encara que acabin en la misèria més absoluta continuaran essent senyors i hi ha que per més que s'envolti de riqueses no deixarà d'ésser un pelacanyes. El senyoriu és sens dubte una actitud adquirida amb dues o tres generacions...El teu relat m'ha encantat perquè ras i curt escenifica aquest capteniment humà. Enhorabona, Nil.

Un relat molt curt, però amb molta densitat. Això de l'ascensor social sol ser una enganyifa. Si ets de família rica, seràs ric i si no, no. És clar, però, que les aparences compten molt i encara que siguis pobre, si fas cara de ric, les coses et seran més fàcils. Sovint el millor és fer el contrari: ser ric i no semblar-ho també et pot treure de molts problemes.

Bon relat, en poques línees molt contingut!
Gràcies pel teu comentari al meu "Melmelada". El vaig penjar a un repte del Kefas "Estat Sicalíptic" i vaig haver de buscar què volia dir...
Amb total cordialitat