Cercador
L’ascensor (i 2). [Temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan ColomQuan l’endemà la seva dona ho va comentar a unes veïnes i la notícia va córrer ningú no li donava crèdit. Però pocs dies després el fenòmen es va repetir, aquest cop amb els veïns del segon segona, aquells tan moderns i descreguts. I a mesura que el fet es produïa més i més vegades, sempre entre la mitjanit i les dues de la matinada i sempre de pujada, tothom s’ho va anar creient, fins al punt que molts s’estimaven més pujar a peu, inclosos els de l’àtic.
Però tot va ser que en el segon tercera hi hagués una nova inquilina, i les manifestacions ectoplasmàtiques a l’ascensor van cessar de cop. La noia, que s’anomenava Mar Mata i que segons els veïns de replà era meuca perquè no parava de tenir visitants masculins, va acaparar l’atenció de la comunitat i es va apropiar del carisma negatiu que havia tingut l’extint Ruf. Vull dir que van atribuir-li, a ella o als seus clients, totes les malifetes comeses a l’escala, que eren les atribuïdes abans a Ruf exceptuant l’abocament d’oli per fer relliscar els qui baixaven a peu i l’enverinament d’una mascota. A canvi d’això i com a nous greuges, hi havia la proliferació de burilles enceses i apagades, dintre i fora de l’ascensor, i el tuf de sardines fregides almenys dos dies a la setmana, perquè quan la Mar en feia deixava obertes la finestra de la cuina al celobert i la porta de l’escala, en lloc de posar en marxa la campana extractora.
I és que en totes les comunitats de propietaris hi ha d’haver una ovella negra.
Comentaris
-
Respostes:[Ofensiu]Joan Colom | 13-06-2022
Hi ha subtils indicis que no continua, Atlantis:
1) La primera part comença dient "En totes les comunitats de propietaris hi ha una ovella negra" i la segona acaba dient "en totes les comunitats de propietaris hi ha d’haver una ovella negra".
2) En el títol de la segona, la conjunció copulativa "i" precedint el "2" marca el final de forma inequívoca.
La interpretació d'aleshores no és precisament la que jo tenia al cap quan el vaig escriure però és ben suggeridora. Se n'admeten de tota mena: no oblideu allò que tot text és una obra a mitges entre l'autor i cada lector. -
intrigant[Ofensiu]Atlantis | 13-06-2022
Continuarà? Sempre hi ha una ovella negra? Intrigant.
-
Boc expiatori[Ofensiu]aleshores | 10-06-2022
Si el nou boc expiatori no existís, els veïns se l'inventarien, amb el perill de ser un d'ells el nou boc! Però queda més bé que sigui una reencarnació de Rufus apareguda per art de màgia i amb la sed de venjança.
-
Res posta [Ofensiu]Joan G. Pons | 10-06-2022 | Valoració: 10
Molt bon Relat.
Sobre la teva consulta sobre el Nanorepte, la meva opinió és i així ho he interpretat, el tema és el Soli enfocat com una clau que obre connexions personals.
Salutacions, Joan
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Fibonacci i cia. [temps real de lectura: 14 minuts]
- Fantasmes quotidians. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre INFIDELITAT.
- L'Smart Fortwo fantasma.
- Quina vida aquella! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Els Dotze Apòstols i Les Tres Desgràcies.
- Vint nanoocurrències sobre LA PRIMERA VEGADA.
- El copista.