L’amor imaginari

Un relat de: Homo insciens
De petita tenia un amor imaginari. Era un nen imaginari bufó, amb ulls bruns i cabells castanys. Cada dia, en sortir de l’escola, ens creuàvem a la cantonada d’Aribau amb Muntaner. Al principi ell no havia percebut la meva existència, però un dia va alçar la vista i els seus ulls es van trobar amb els meus. A partir d’aleshores, quan coincidíem, ens miràvem i somrèiem. Uns mesos després, sense saber el perquè, va deixar d’aparèixer. Vaig imaginar que els seus pares havien canviat de casa i ell, com jo, deambulava abatut.

Anys més tard, ja feta una jove, estava al Caprabo intentant decidir si agafar pomes Golden o Fuji, quan de sobte em va semblar veure un noi bufó d’ulls bruns i cabells castanys. Primer vaig pensar que no podia ser ell, donada la seva condició d’imaginari, però finalment m’hi vaig atansar per comprovar-ho. Quina sorpresa la meva, quan de seguida em va reconèixer. Vam estar xerrant i recordant els somriures fugaços que intercanviàvem després de l’escola. Durant un temps vam anar quedant, sortíem a passejar i anàvem al cinema o a sopar, però em vaig adonar que havia idealitzat el nostre amor i el vaig deixar. No s’ho va prendre gaire bé, després de tants anys esperant-me considerava que s’havia guanyat una oportunitat i, cada dos per tres, apareixia per casualitat suplicant-me que tornés amb ell. Cansada de la situació, me’n vaig anar a viure a Torroella de Montgrí, confiant que d’aquesta manera perdria de vista el meu ex-xicot imaginari, però no va servir de res, me’l segueixo trobant a tot arreu.

Comentaris

  • Realitat i ficció[Ofensiu]
    Atlantis | 27-05-2021

    Aquesta barreja de realitat i ficció m'agrada molt en els relats. Tu ho resols molt bé.

    El meu fill sempre parlava amb un amic imaginari abans de adormir-se. M'hi has fet pensar.

  • L'amor perdura en el temps [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-05-2021 | Valoració: 10

    L'amor d'infantesa perdura des que es nota en el cor. El teu relat és com un amor per a sempre, amb molt bon humor i no li falta fantasia, perquè té molta.
    M'ha agradat molt, Homo insciens.
    Saluts

  • Els veritables amors[Ofensiu]
    kefas | 22-05-2021


    Els veritables amors sempre ho són d’imaginaris i, fins on arriba el que sé, tots es dissolen en el mar de la realitat. Potser perquè la mar és salada i els amors són dolços, potser perquè l’amor té ales de cotó i dins de l’aigua les ales de cotó no permeten volar. Entenc, però, la insistència del noi. També tinc els ulls bruns.

  • Perdre O no un amic[Ofensiu]
    Prou bé | 22-05-2021 | Valoració: 9

    Poderosa és la imaginació i sempre guanya a la voluntat. I, perquè perdre un amic que creies imaginari i resulta que és real? O és que realment és imaginari? Tant se val !

  • Identitat Inedita | 21-05-2021 | Valoració: 9

    Ai, home Inciens. Quanta imaginació.permet-me però que et digui que aquesta noia, tot i que el relat és dolç i tendre és una mica escalfa braguetes. Ara si, ara, no. Home que amb l'amor no s',hi juga.
    Una abraçada imaginada

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

40 Relats

198 Comentaris

10703 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Homo insciens



Sóc l'Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància


I així, estirant, estirant, vaig aprenent...