L’amor imaginari

Un relat de: Homo insciens
De petita tenia un amor imaginari. Era un nen imaginari bufó, amb ulls bruns i cabells castanys. Cada dia, en sortir de l’escola, ens creuàvem a la cantonada d’Aribau amb Muntaner. Al principi ell no havia percebut la meva existència, però un dia va alçar la vista i els seus ulls es van trobar amb els meus. A partir d’aleshores, quan coincidíem, ens miràvem i somrèiem. Uns mesos després, sense saber el perquè, va deixar d’aparèixer. Vaig imaginar que els seus pares havien canviat de casa i ell, com jo, deambulava abatut.

Anys més tard, ja feta una jove, estava al Caprabo intentant decidir si agafar pomes Golden o Fuji, quan de sobte em va semblar veure un noi bufó d’ulls bruns i cabells castanys. Primer vaig pensar que no podia ser ell, donada la seva condició d’imaginari, però finalment m’hi vaig atansar per comprovar-ho. Quina sorpresa la meva, quan de seguida em va reconèixer. Vam estar xerrant i recordant els somriures fugaços que intercanviàvem després de l’escola. Durant un temps vam anar quedant, sortíem a passejar i anàvem al cinema o a sopar, però em vaig adonar que havia idealitzat el nostre amor i el vaig deixar. No s’ho va prendre gaire bé, després de tants anys esperant-me considerava que s’havia guanyat una oportunitat i, cada dos per tres, apareixia per casualitat suplicant-me que tornés amb ell. Cansada de la situació, me’n vaig anar a viure a Torroella de Montgrí, confiant que d’aquesta manera perdria de vista el meu ex-xicot imaginari, però no va servir de res, me’l segueixo trobant a tot arreu.

Comentaris

  • Realitat i ficció[Ofensiu]
    Atlantis | 27-05-2021

    Aquesta barreja de realitat i ficció m'agrada molt en els relats. Tu ho resols molt bé.

    El meu fill sempre parlava amb un amic imaginari abans de adormir-se. M'hi has fet pensar.

  • L'amor perdura en el temps [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-05-2021 | Valoració: 10

    L'amor d'infantesa perdura des que es nota en el cor. El teu relat és com un amor per a sempre, amb molt bon humor i no li falta fantasia, perquè té molta.
    M'ha agradat molt, Homo insciens.
    Saluts

  • Els veritables amors[Ofensiu]
    kefas | 22-05-2021


    Els veritables amors sempre ho són d’imaginaris i, fins on arriba el que sé, tots es dissolen en el mar de la realitat. Potser perquè la mar és salada i els amors són dolços, potser perquè l’amor té ales de cotó i dins de l’aigua les ales de cotó no permeten volar. Entenc, però, la insistència del noi. També tinc els ulls bruns.

  • Perdre O no un amic[Ofensiu]
    Prou bé | 22-05-2021 | Valoració: 9

    Poderosa és la imaginació i sempre guanya a la voluntat. I, perquè perdre un amic que creies imaginari i resulta que és real? O és que realment és imaginari? Tant se val !

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

62 Relats

389 Comentaris

26561 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Homo insciens


Per aquest indret em faig dir Homo insciens (home ignorant)

El meu correu:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància