La vida que no és vida

Amb tot el futur per terra,
el passat dins d’un cendrer
i una vida que s’esguerra,
la de l’home del carrer,

el sonet demana guerra
contra l’oblit mentider
d’un paradís que desterra
qui no pot seguir el vesper

ho fa amb un to tan cabal
ple de sensibilitat
i esperança, tot i el sot,

que ens convida a obrir el portal
del cor a la veritat
que només l’amor ho pot

Impecable la mètrica, la rima i l'estructura clàssica de sonet; per cert, un tema poc habitual per a sonets, però això no impedeix que el tema sigui també molt bo.

Un relat molt bo i amb molta qualitat, que descriu la vida del vagabund.
És un sonetet, o siga que té vuit síl.labes.
Enhorabona, Homo insciens.

Passejar per Barcelona i trobar persones demanant i/o dormint el carrer, es tan habitual que gairebé ja forma part del paisatge. Ens hi acostumem,malgrat a mi encara em fa una fiblada de vergonya.

Bon sonet i bon tema.

Felicitats. .

Sonet colpidor. Realitat ben real i present al nostre entorn! Què hi podem fer ni no sabem els perquès?
Amb total cordialitat