La vida eterna

Un relat de: Homo insciens
Allò que mai més serà
perdurarà per sempre en l’absència.
Què és la mort sinó desésser?

La vida eterna
comença molt abans
de trobar-se amb la mort.
Comença amb la vida.
Amb les carícies que estremeixen.
Amb el temps regalat.
Amb les nits vetllant.
Amb la intimitat inesperada.
Què és la mort sinó memòria?

L’única possibilitat de perviure
és habitar en el record,

i seguir bategant en l’amor dels altres.

Comentaris

  • Aquil.les[Ofensiu]
    Carles Linares | 30-12-2021

    L’única possibilitat de perviure
    és habitar en el record,

    És exactament per aquesta raó que Aquil.les va escollir anar a Troia i morir... I ho va aconseguir, en parlem encara avui, mès de tres mil anys després

  • Bonic[Ofensiu]
    Atlantis | 08-06-2021

    La poesia va molt bé per parlar de la mort. La teva és molt bonica, reflexiva...Deia Maria Mercé Marçal..."desnèixer.", semblant aquest " desésser," que he trobat genial.

    Si, si et recorden no has mort del tot. Si recordes no s'han mort del tot.

    Abraçada

    ..

  • Saber amar al pròxim [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-06-2021

    Realment aquest relat, té molta acció sobre el que fem en la terra, perquè si amem al pròxim, tenim vida eterna.
    Molt bona reflexió, Homo insciens.
    Saluts

  • Memòria[Ofensiu]
    kefas | 08-06-2021


    Qui recorda el meu desig
    fa viure el seu desig
    Qui recorda el meu somriure
    dóna vida al seu somriure

l´Autor

Homo insciens

65 Relats

405 Comentaris

33074 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Homo insciens


Per aquest indret em faig dir Homo insciens (home ignorant)

El meu correu:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància