La travessia del desert

Quan Moisès va creuar el desert amb el poble hebreu per anar a Jerusalem, la terra promesa, es va trobar amb una gran dificultat; haver de traspassar el Mar Roig.
Es va dirigir cap a un punt on la fondària era menor, tot i que cobria per complet a les persones i n'impedia el pas. En arribar va alçar el seu bastó cap al cel i va demanar a Déu que les aigües s'apartessin per a permetre'ls el pas.
I així va succeir; lentament el nivell del mar va baixar fins a arribar a la roca del fons i tot el poble, amb Moisès al front, es va endinsar pel camí que s'havia obert al seu davant. No podien perdre ni un minut, ja que els soldats del faraó els perseguien per donar-los mort.
El que ningú sabia era que en aquell moment, un enorme meteorit estava creuant l'espai per damunt del Sinaí, entre la lluna i la terra, molt a prop d'aquesta. Era tal la proximitat i la mida de l'astre, que va provocar una forta marea i va alçar per damunt del seu nivell les aigües del mar Roig, talment com ho fa la lluna amb les masses d'aigua arreu del món. Al cap de poc, però, el meteorit es va allunyar de la zona i les aigües, van començar a recuperar el seu nivell. L'ascens primer i el posterior descens d'aquelles quantitats ingents d'aigua, va provocar un efecte rebot de manera que en baixar el nivell del mar ho va fer més avall del seu habitual durant un curt període de temps, prou perquè en Moisès i la seva gent poguessin passar a l'altre costat. Quan els soldats egipcis, que els trepitjaven els talons, els van voler imitar, ja no hi van ser a temps i el mar es va tancar al seu pas ofegant tropes i cavalls.
I és que el faraó, en aquell temps, no sabia encara amb qui se l'estava jugant.




Pseudònim.- ENYOR