LA RUTINA

He entès que dius que la vida està feta de rutines encadenades...en cada moment rutines diferents... No crec que sigui monotonia sinó manera de fer. A vegades donen seguretat, però gairebé sempre t'adones que els canvis, que no els trencaments traumàtics, són positius en donar noves perspectives.
Una bona reflexió personal que provoca reflexió en el lector.
Amb total cordialitat

Si cada dia menges macarrons, la mateixa mena de macarrons, cuinats de la mateixa manera, a la mateixa hora, per a tu, el menjar és monòton. Per als macarrons, no. Si perceps que no són els mateixos macarrons, ni el dia és el mateix ni tu ets la mateixa, no ho trobaràs monòton. La monotonia és una minusvàlua de la percepció.

Tot fa pensar que el protagonista del teu relat està en aquell moment que t’adones que passes de ser infant a ser jove i anar esdevenint adult. Fa una mica de vertigen i recordo la sensació que vaig tenir jo en aquells moments.

Sí, tot canvia, però tu segueixes sent la mateixa. Hi a un fil que uneix uns fets i uns altres. Encara que quan has arribat a una edat prou madura (massa ) i fas una mirada enrere a vegades dubtes si vas ser tu el que vas viure o fer determinats actes, que ara veus estranys o incapaç de fer. Crec que “són coses de l’edat”.

No sé si el protagonista del relat i l’autor del mateix coincideix. Si és així potser et sonarà a “sentències” de vella el què t’explico.