VESTIT VERD (PART DOS DE LES 11:47)

Ens veiem cada dia, i encara que en el terrat només quedem a les 11.47, a vegades ens trobem abans en unes roques que ens apropiem com a refugi, ja que mai passa ningú per aquí.
Després cadascun es va a la seva casa i ell pansa del seu terrat a la meva d'un botó. No sé per què ho fem així, i, encara que ell digui el contrari, jo crec que és perquè ens agrada que sigui un secret i no volem que ningú ho sàpiga.
Demà farà un any del dia que ens vam conèixer.
Durant el curs, no hem quedat en cap terrat perquè a Barcelona ni Dani ni jo tenim, però ens hem continuat veient. I sort! No podria deixar de veure-li, ni de parlar amb ell. Amb aquests ulls, aquesta tendresa.... Espero que no s'hagi adonat que estic coladita per ell.
En fer un any hem decidit trobar-nos directament en el terrat de la casa de vacances a l'hora de sempre, com en els vells temps.
Portaré posat el vestit verd. El que portava la meva mare el dia que va conèixer al meu pare.
Intentaré dormir, encara que estic molt nerviosa, i no és estrany... li diré l'enamorada que estic d'ell.