20 ANYS

Un relat de: Maria12
I ara, que ja estem a mitjan setembre, encara penso en com ha passat de ràpid aquest estiu, en quantes coses hem fet i quantes hem deixat de fer, però sobretot penso en tot el que hem fet, si tu i jo, la que està escrivint ara mateix mentre beu una tassa de bombó amb gel, d'aquelles bones de cafè Nespresso, i la que s'ha atrevit a fer tantes bogeries durant aquests 20 anys. Me l'estimo molt, és la millor companya que podria tindre, atrevida, dedicada, constant, pacient, atenta, metòdica i impulsiva, la primera cap a les obligacions i la segona dirigida a tot allò que t'agrada i tens ànsies de fer. No mentirem, fas el que vols i quan vols, no sé com t'ho fas, ja que tot i fer el que et rota , també mantens la teva rutina; crec que això és el que més admiro de tu. És difícil d'explicar, t'organitzes, però alhora vas sobre la marxa; té alguna mena de sentit tot això? Suposo que no, però és el teu mètode operandi, que hi farem!

M'agradaria tindre alguns records plenament lúcids dels primers anys de vida, en canvi, només recordo clarament quan la iaia ens venia a buscar al col·legi, només de veure-la sabíem que ens esperava el millor plat d'arròs amb un ou fregit, escrita fregida i de postres fruita de l'hort del iaio. Evidentment, no sempre era així, però si ho hagués sigut, no m'hauria queixat gens. Penso també en els anys d'escola, amb alts i baixos, més alts que baixos per sort. Ara ja comencem a tindre els records més lúcids, a partir dels 12 anys, l'entrada a l'institut. Època de llegir, estudiar molt, potser massa i tot, però sobretot època de crear i reforçar vincles personals, riure i descobrir-nos una mica més.

Aquí vas néixer, eres una mica trapella de què t'havien dit, una mica més despistada, una mica més atrevida, simplement vas acabar sent una mica més ocell i una mica més mar. Aquests anys van ser quan vas veure que realment eres capaç d'aconseguir moltes coses que no sabies, vas poder experimentar-ho, ho veig ara i considero que vas ser una nena molt valenta, no paraves d'una banda a l'altra, però que divertida va ser aquella època! D'aquesta manera vas deixar-te anar, era el que necessitaves. Apostar per l'amor a l'economia va ser una gran decisió, sé que ho tenies prou clar, els moments de dubtes hi eren i tot això, vas decidir bé.

Entremig vas patir un moment molt dur, i em sap greu, però per això ens fem companyia, no? Perquè els moments més durs siguin una mica més tous, per fer que siguin més ploma i no tant plom. Així doncs, com sempre has fet, has continuat endavant i mira't, qui diria que podries estar escrivint tan tranquil·la i segura en aquesta cadira de la terrassa? Jo hauria dit que si podries, perquè et conec, i tu també sabies que la resposta era un sí, però un sí amagat per un no ben gran però transparent, deixant treure el nas del si amagat. Em sorprèn veure com ho has pogut superar tot el que em pensava que eres capaç, ara ja no et poso límits, perquè sé que els pots superar tots. Què passaria si te'n poso? Saps que sempre em tens, però se't fa ben fàcil superar-los, quina noia! Sempre igual, em dones molta feina pensant en què tocarà fer ara, a vegades abans de saber què ens vindrà ja has arribat a un nou punt tres esglaons més alts, d'aquesta manera no hi ha qui et pugui aturar ni atrapar-te. Ara només et queda continuar endavant, en tens 20 i mare meva, vull que et miris i continuïs estant ben orgullosa de tu mateixa perquè t'ho mereixes i ho saps.

M'encanta com veus la vida, com valores tot el que tens, des d'arribar a casa i sentir l'olor de lavanda fins a les aventures més atrevides que et poden passar. M'agrada veure com hi ha dies que pots acabar de festa fins que surt el sol i altres dies que ets el contrari i et despertes quan surt el sol. Tens dos costats i tots dos són increïbles, a vegades penso que tenia raó Rosa quan ens deia que érem una arma de doble fil, potser ara entens el perquè.

Que més dir-te si ja ho saps tot, mira en perspectiva, mira't aquella noia que amb prou feines portava la contrària i mira a la dona que amb prou feines l'atrapen ara. Quin canvi, quines ganes de continuar vivint i aprofitant tots els moments al màxim.


Moltes felicitats, t'estimo moltissim.

Comentaris

  • Aclariment[Ofensiu]
    Maria12 | 20-09-2023 | Valoració: 10

    Hola a les dues!
    Exactament, el text és per mi mateixa, és una manera d'agrair-me i també reflexioanar d'aquests 20 anys viscuts.

    Moltes gracies pels vostres comentaris!!


    Maria

  • Introspecció [Ofensiu]
    Prou bé | 11-09-2023

    A mi també m'ha semblat que la protagonista del relat parla d'ella mateixa i trobo que és una manera molt creativa i original de fer-ho. Encara que si parlés d'una germana, que hauria de ser la petita, el relat seria entranyable.
    Bon relat.
    Amb total cordialitat

  • Tu mateixa?[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-09-2023

    Em sap greu, però després de llegir-ho dues vegades, no sé si he captat el que volies transmetre en aquest relat. Jo he deduìt que la protagonista parla amb ella mateixa per valorar-se i conèixer-se i estimar-se més.

    T'agrairia que m'ho fessis saber. En tot cas, el relat m'ha entretingut i m'ha fet pensar.


    Rosa.