LES 11:47

Un relat de: Maria12
-Mamà pujo a dalt!- Sempre l'aviso abans de pujar al terrat perquè una vegada, perquè no em va trobar, es va espantar tant que va anomenar a la policia pensant que m'havien segrestat o passat qualsevol cosa.
Pujo per a pensar, per a escriure, també a vegades quan estic enfadada, però sobretot per a quedar. Especialment amb nois. Bé, amb "EL NOI".
Realment va començar tot aquest estiu, a la casa de vacances.
Tots els matins m'aixecava d'hora, em posava el meu biquini a ratlles, menjava alguna cosa per a no anar amb l'estómac buit i me n'anava a la platja.
A vegades prenia el sol, unes altres em passava l'estona en l'aigua, però sobretot anava a caminar per les roques i m'asseia en llocs tranquils on no passés gent.
Però aquest dia no va anar així. El dia anterior havia estat parlant fins a tarda amb la meva cosina i com em vaig aixecar al voltant de les 11, i la platja ja estava plena de gent, vaig pujar al terrat enfadat i em vaig posar a cantar una cançó en anglès que en aquest moment m'agradava bastant.
De sobte vaig veure com en el terrat del costat de la meva hi havia un noi bru mirant-me amb un somriure de la qual de seguida vaig quedar presa. Vaig parar en sec, i crec que em vaig enrojolar. Ell només va dir:
-No per déu! Continua cantant, m'agrada aquesta cançó, i no ho fas res malament...
-I que mes? - vaig dir fent-me la dura encara que per dins em fonia- No cantaré si aquestes la teva davant! - Vaig respondre.
Ell va riure.
- Em va cridar Dani, encantat.
- Jo sóc Sara, i no, no estic encantada de conèixer-te. M'has pegat un esglai i damunt m'has deixat a mitja cançó.
- En realitat t'has quedat a mitja cançó perquè has volgut, jo et vaig dir que continuessis. De totes maneres, et convido a un gelat per a disculpar-me. - s'estava rient de mi?
- No vull sortir ara. Damunt no acceptaré prendre un gelat amb un desconegut.
De sobte va pegar un salt i es va plantar en el meu terrat. No hi havia molta distància, i era fàcil passar de l'una a l'altra, però no m'esperava que ho fes.
- Bé, llavors fem una passejada per aquí; ens coneixem i després puc convidar-te al gelat.
Sí, finalment em va convèncer. Em va contar que era de Barcelona, com jo, i que tenia disset anys, però que anava a complir els 18, així que era uns dos anys major que jo.
De seguida em va semblar divertit i em va caure simpàtic.
Vam estar parlant fins a l'hora del berenar, i, després d'avisar a la meva mare, vam anar a prendre el gelat.
Jo vaig prendre una terrina de maduixa i ell un cucurutxo de gerd. Record que vaig pensar que tenia molt mal gust, encara que realment no ho havia provat encara.
Ja no va pujar al meu terrat, quedem aquí l'endemà a la mateixa hora d'aquest, a les 11.47.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Maria12

6 Relats

5 Comentaris

896 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33