A LA IAIA

La meva iaia em va ensenyar que hi ha receptes que no poden igualar-se, que hi ha receptes que són solament d'elles, de les iaies. La meva iaia em va fer descobrir aquestsentiment de felicitat en arribar a casa i poder percebre a distància l'olor del meu menjar favorit.

La meva iaia em va ensenyar a fer els meus primers passos, em va ensenyar sobre l'amor i va sentir que es convertia en mamà per segona vegada quan em va tenir als seus braços.La meva iaia em fa sentir sempre una nena, perquè enfront dels seus ulls continuo sent-ho, per això entén les meves pors, per això entén que encara que soc gran, sempre el món em semblarà enorme, com també algunes tristeses.

La meva iaia pensa que el cor trencat s'arregla amb una mica de riure i menjar (i potser té raó). Em va ensenyar que puc somiar en gran quan s'asseia i escoltava els meus concerts d'hores i hores amb una escombra a la mà com a micròfon i balls totalment absurds.Em va ensenyar que podia somiar quan no va creure que fos absurd el meu amor per l'economia i l'ensenyança.

La meva iaia és amor.
És amiga.
És paciència.
És casa.
És maternal.
És tornar a ser nena.
És abraçada.

És aquesta mà que per impuls es posa davant de mi quan travesso el carrer i el semàfor està en vermell, la iaia és casa, és el meu refugi. És la meva sort.