L'ASTRE MÉS BRILLANT DE TOTS

Un relat de: Maria12
Si estàs llegint això, para un moment i fixa't en el que et diré.

Mira el cel. Si està ennuvolat, busca amb la mirada algun lloc que sigui clar, que es vegi llum, un raig de sol. Ho veus? Doncs tu ets aquell raig de sol. Ets aquesta felicitat que destaca després de tanta tristesa, enyorança. Ets el cel més bonic de tots, aquell que, encara que estigui tenint un molt mal dia, amb segons de veure'l ja fa que aquell mal dia es converteixi en un de bo.

I si fa molt de sol, que t'enlluernes amb tanta llum, ets com aquest astre. O fins i tot com un astre milers de cops més brillant que el que orbita el nostre planeta. Però que, encara que brilli tant, no vull deixar de contemplar mai. Un astre que no vull que s'apagui mai. I que, si algun dia la seva llum disminueix, faré tot el que pugui perquè torni a brillar igual que abans, o fins i tot més.

Comentaris

  • He fet el que dius[Ofensiu]
    Prou bé | 13-01-2024

    I m'he parat un moment i he mirat el cel i... M'he sentit resplendent! Gràcies.
    Amb total cordialitat

  • Sentir-se...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 09-01-2024

    com una estrella, que mai desapareix, que només s'amaga. Una gran descripció de positivisme Maria12.
    Fantàstic.
    Rosa.