L'AMOR

Quan penso en l'amor, recordo els cabdells de llana de la meva àvia, la tendresa de les seves mans cada vegada que teixeix una cosa nova.
Potser l'amor no és teixir cada dia una cosa nova?
Arribar a les mans d'algú i deixar que elles et transformin o t'ensenyin una altra manera de viure, de mirar? Sentir que ja no ets un cap solt, que a l'altre costat algú subjecta el teu extrem, que els teus principis i els seus finals creen una història bonica que es torna interminable?