LA ROSER I LA MORT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Consol com cada dia penja l’olla als clemàstecs de la llar de foc.
Patates amb una mica de col, el sopar per el seu home Lluís i el seu.
Baixa cap al rebost i talla dos talls de cansalada viada , la del porc que van matar a primers d’any. Els agafa i els puja a la cuina, la llar de foc encara crema , i ha caliu , mantindrà el sopar calent.
Es treu el davantal i el penja al banc escon, agafa un mocador gran, som Octubre i comença a fer fred i el dia s’escurça. Tanca la porta de casa i deixa la clau sota una pedra, el marit la trobarà.
La seva casa es l’última del poble i de seguida troba el camí que porta a
Sabadell passant pel cementiri. Una mica mes amunt es el punt mes alt on podrà mirar com cada dia, si ve pel camí. Cada dia fa el mateix per la tarda vespre, per allà van tornar els seus companys, ella no perd l’esperança.
Passa el cementiri i com sempre resa un parenostre pels seus morts.
Al cap de cent metres troba la Roser, la nena veïna, porta un cistell ple de cols i verdures de tardor. La nena es alta prima i te els cabells rossos i els ulls blaus, es maca pensa la Consol i entenimentada.
La Roser la saluda, deixa el cistell a terra i diu:
Anem Consol, anem cap a casa, es tard ja fa fred i no m’agrada passar pel cementiri quan fosqueja, va anem Consol, us acompanyo.
Desprès d´ una ultima mirada es deixa portar per la nena.
La Roser que es una nena espavilada, sap el que li passa a la seva veïna i no riu com molts, sap per la seva mare que el fill de la Consol va marxar a la guerra de Cuba i ja fa set anys que s’ha acabat. La Consol cada dia l’espera, no vol creure que el seu únic fill sigui mort, al poble diuen esta boja, però la mare diu que no, una mare mai perd l’esperança que sigui viu.
La Roser una noieta de dotze anys amb el seu cistell de cols i verdures de tardor, acompanya la veïna a casa seva, m’entres maleeix la guerra,
Molt lluny li sembla Cuba, però veu que la maldat i la mort es molt propera i va
cap a casa amb el cor adolorit.

Comentaris

  • quina tendresa![Ofensiu]

    Quina tendres em desperta la Roser! Com intenta entendre la Consol! La història m'ha arribat al cor. La meva àvia va esperar dos anys el marit durant la guerra civil i no va perdre mai l'esperança...L'avi va tornar. Enhorabona, Montserrat!! I gràcies pel teu comentari al meu relat.

  • M'has ben atrapat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 16-05-2015 | Valoració: 10

    M'has ben atrapat en la seva lectura. Lectura força planera, que et fa connectar amb els seu personatges.
    M’has recordat la llar de foc de casa els meus avis, una casa de pagès de les afores de Barcelona.
    —Joan—

  • molt bo[Ofensiu]
    Jaume | 16-05-2015

    Un clàssic la dona que espera el retorn d'un estimat, sigui fill, pare o amant, però tu l'has fet molt arrelat a la nostra consciència. Bon relat!


    Fd'AG

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Materile | 15-05-2015 | Valoració: 10

    Un relat boníssim i ple de referents d'una época. Molt descrptiu i ben relatat. M'ha agradat moltíssim.

    Aquest relat m'ha fet pensar en la meva àvia que m'explicava de gent desapareguda durant la guerra, el dolor de no saber si era mort, el desitg de tancar una etapa i enterrar el dolor per tornar a viure. Que dur quan es tracta d'un fill.

    Felicitats, Montserrat, és un relat dur però ple de tendresa.

    Una abraçada,

    Materile

  • M'ha agradat![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 14-05-2015

    Bon retrat d'una mare que viu gràcies a l'esperança de retrobar algun dia aquest fill que ja no tornarà mai. Tot i la duresa del tema es respira una tendresa que fa el relat més amable. També m'ha agradat molt la detallada ambientació d'època que has creat.
    Molt bé!

  • Com m'ha agradat![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-05-2015

    Com m'ha agradat el teu relat d'aquest mes, Montserrat!
    El trobo molt ben ambientat (a mi m'agrada també l'època que descrius, no l'he viscuda però la reinvento amb els records que em va traspassar l'àvia). També m'agrada el tema que has triat, acceptar la mort com l'absència definitiva. També això ho he viscut en els records compartits amb l'àvia, continuar esperant aquells que van morir al front, els morts que no hem pogut enterrar i als que mai podrem portar flors.
    Encara hi tens alguns errors ortogràfics d'aquells que els correctors no detecten, hauries de trobar algú que et fes una repassada als relats abans de penjar-los.
    Repeteixo, m'agrada molt.

  • Intens[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 09-05-2015 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el relat. Intimista i emotiu. També contingut i farcit de detalls que li confereixen una intensitat molt viva i donen als personatges caràcter. Colpidora història d'una dona que pateix i, des del seu dolor, ens desvetlles com és la gent que l'envolta també. Ens veiem.

  • Molt maco...[Ofensiu]
    reusenca | 05-05-2015 | Valoració: 10

    Quina tendresa!
    El que més m'agrada són els petits detalls que marquen època: l'olla a la llar de foc. el cistell ple de cols i verdures...
    I sobretot l'esperança d'una mare que no deix d'estimar!
    Una abraçada

  • Molt maco...[Ofensiu]
    reusenca | 05-05-2015 | Valoració: 10

    Quina tendresa!
    El que més m'agrada són els petits detalls que marquen època: l'olla a la llar de foc. el cistell ple de cols i verdures...
    I sobretot l'esperança d'una mare que no deix d'estimar!
    Una abraçada

  • No hi ha...[Ofensiu]
    AVERROIS | 05-05-2015 | Valoració: 10

    ...pitjor desconsol per una mare que la mort d'un fill. La Mort ens pot treure moltes coses, però mai ens ha de treure els records de les persones que hem estimat. Ella amb la seva dansa macabra tampoc ho desitja, és tan sols una eina de traspás que potser ja fa molts anys que voldria haver agafat la jubilació.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

415 Relats

1377 Comentaris

261272 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.