Cercador
La nostàlgia ja no és el que era.
Un relat de: Joan ColomCom que el Fòrum encara efervesceix, debatent sobre l’essència del microrelat, reincidiré; aquesta vegada per oferir-vos l’aforisme que he triat per títol, i proposar-lo com a nanorelat: seria un nano sense títol, o amb un títol mínim com ara "Metanostàlgia", i el contingut sería precisament "La nostàlgia ja no és el que era."
Abans de justificar la decisió he de dir que no vull ser un plagiari com el periodista i crític de música pop-rock Ignasi Julià, que en 2014 va publicar un llibre en castellà amb aquest titol: un títol que en realitat correspon a l’autobiografia, de 1975, de l’actriu Simone Signoret, que almenys va tenir la decència de reconèixer que l’havia manllevat d’un grafit vist a New York.
Què té de singular aquest títol? Doncs que la frase "tal cosa ja no és el que era" —on "tal cosa" representa qualsevol expressió que hi vulgueu posar— és l’evocació nostàlgica per excel·lència, el "cualquier tiempo pasado fue mejor" de Jorge Manrique; i en aquest context, "La nostàlgia ja no és el que era" significa tenir nostàlgia de la nostàlgia. I ho deixo aquí abans que llpagés m’estiri les orelles.
Abans de justificar la decisió he de dir que no vull ser un plagiari com el periodista i crític de música pop-rock Ignasi Julià, que en 2014 va publicar un llibre en castellà amb aquest titol: un títol que en realitat correspon a l’autobiografia, de 1975, de l’actriu Simone Signoret, que almenys va tenir la decència de reconèixer que l’havia manllevat d’un grafit vist a New York.
Què té de singular aquest títol? Doncs que la frase "tal cosa ja no és el que era" —on "tal cosa" representa qualsevol expressió que hi vulgueu posar— és l’evocació nostàlgica per excel·lència, el "cualquier tiempo pasado fue mejor" de Jorge Manrique; i en aquest context, "La nostàlgia ja no és el que era" significa tenir nostàlgia de la nostàlgia. I ho deixo aquí abans que llpagés m’estiri les orelles.
Comentaris
-
Una introducció impecable...[Ofensiu]llpages | 10-05-2023
per parlar de l'origen del títol. Assabentats, ens hem quedat amb les ganes de saber què vol dir la frase "la nostàlgia ja no és el que era". Això de que "cualquier tiempo pasado fue menor" és del tot insuficient! Cal donar-hi més voltes, trobar-hi nous significats. Per què només la nostàlgia no és el que era? Què la fa diferent, en els temps que corren? I si no estem d'acord amb el que afirma la frase? Tenim elements per refutar-la? Uf, ho deixo aquí, que em fan mal les mans de tant tibar-te de les orelles, hahaha!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts]
- "El més enllà" (Masaki Kobayashi, 1964).
- Què no és, l'arquitectura.
- Diàleg fictici amb Versaleta.
- Vint nanoocurrències sobre PICAR L'ULLET. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts]
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 40 minuts]
- Maleïts malparits! [Temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ARA BAIXO!
- Doris Day.
- Vint nanoocurrències sobre EL DARRER o LA DARRERA VEGADA [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.