La nena que trepitjava raïm

És que és molt entremaliada! Ho deia la mare. L'àvia opinava : deixa-la fer, té ganes de jugar. El pare no deia res, era a treballar. I jo? jo patia! Jo veia com es preocupava la mare per saber on s'havia ficat que no la trobava enlloc...O quan la descobria dalt d'un mur a punt de saltar...que no veus que cauràs? li deia...i ni cas...a córrer amunt i avall obrint els braços i rient! A vegades desapareixia llargues estones voltant pel poble i...descobrint! Vivencial, tafanera, alegre, interessada en tot el que es movia, encuriosida per qualsevol cosa que semblava misteriosa, molt sociable...es feia amb tots els vailets que l'acceptaven a jugar... així que...molt entremaliada deia la mare que no estava d'acord amb l'àvia a deixar que fes sempre la seva.
I jo? Jo ja he dit que patia! I molt! Per la mare que sempre estava amoïnada i per la germana petita, per si li passava res. I patia perquè me'n sentia responsable (ufff!) I patia perquè mai sabia que havia de fer. Gairebé sempre jo coneixia a on era i què feia. Ja he dit que me'n sentia responsable !.
Mirava que em fes cas, i tornés cap a casa com si res? Endebades! No me'n sortia mai! M'estava amb ella i així en tenia "cura" ? No sempre en tenia ganes jo de jugar als seus jocs! Jo era més gran, més de dos anys, més tranquil·la i m'agradava llegir! Un conflicte tenia jo...
Un dia ningú sabia on s'havia posat. A la plaça jugant no s'hi veia. Al rierol de darrere casa on li agradava de posar els peus en remull, tampoc. Amb una colla de canalla que jugaven més avall del carrer, tampoc.
La mare, l'àvia, una noieta que ajudava a casa i jo mateixa vam sortir a cercar-la per tot arreu.
Vaig tenir la mala sort de trobar-la jo. Era al trull, al carrer major, envoltada d'homes que li reien totes les gràcies, trepitjant raïm amb les faldilles arremangades no fos cas que s'embrutessin! Em vaig sentir alleugerida en trobar-la i contenta vaig anar a dir a la mare on era!
Mai que ho hagués fet! El càstig que li va caure va ser majúscul!
Han passat 70 anys i encara ara, amb un mig somriure, em retreu, algun cop, que vaig ser una acuseta i una traïdora ! Potser va pensar que jo només volia quedar bé!
(A mi,a vegades, tampoc m'entenen... Mira tu! )