La nena que trepitjava raïm

Un relat de: Prou bé
És que és molt entremaliada! Ho deia la mare. L'àvia opinava : deixa-la fer, té ganes de jugar. El pare no deia res, era a treballar. I jo? jo patia! Jo veia com es preocupava la mare per saber on s'havia ficat que no la trobava enlloc...O quan la descobria dalt d'un mur a punt de saltar...que no veus que cauràs? li deia...i ni cas...a córrer amunt i avall obrint els braços i rient! A vegades desapareixia llargues estones voltant pel poble i...descobrint! Vivencial, tafanera, alegre, interessada en tot el que es movia, encuriosida per qualsevol cosa que semblava misteriosa, molt sociable...es feia amb tots els vailets que l'acceptaven a jugar... així que...molt entremaliada deia la mare que no estava d'acord amb l'àvia a deixar que fes sempre la seva.
I jo? Jo ja he dit que patia! I molt! Per la mare que sempre estava amoïnada i per la germana petita, per si li passava res. I patia perquè me'n sentia responsable (ufff!) I patia perquè mai sabia que havia de fer. Gairebé sempre jo coneixia a on era i què feia. Ja he dit que me'n sentia responsable !.
Mirava que em fes cas, i tornés cap a casa com si res? Endebades! No me'n sortia mai! M'estava amb ella i així en tenia "cura" ? No sempre en tenia ganes jo de jugar als seus jocs! Jo era més gran, més de dos anys, més tranquil·la i m'agradava llegir! Un conflicte tenia jo...
Un dia ningú sabia on s'havia posat. A la plaça jugant no s'hi veia. Al rierol de darrere casa on li agradava de posar els peus en remull, tampoc. Amb una colla de canalla que jugaven més avall del carrer, tampoc.
La mare, l'àvia, una noieta que ajudava a casa i jo mateixa vam sortir a cercar-la per tot arreu.
Vaig tenir la mala sort de trobar-la jo. Era al trull, al carrer major, envoltada d'homes que li reien totes les gràcies, trepitjant raïm amb les faldilles arremangades no fos cas que s'embrutessin! Em vaig sentir alleugerida en trobar-la i contenta vaig anar a dir a la mare on era!
Mai que ho hagués fet! El càstig que li va caure va ser majúscul!
Han passat 70 anys i encara ara, amb un mig somriure, em retreu, algun cop, que vaig ser una acuseta i una traïdora ! Potser va pensar que jo només volia quedar bé!
(A mi,a vegades, tampoc m'entenen... Mira tu! )

Comentaris

  • Un relat fresc[Ofensiu]
    Atlantis | 03-09-2021

    He trobat aquest relat molt fresc, imaginant la situació amb petits detalls descriptius que et fan veure el conjunt. Ser la germana gran sempre duu un plus de responsabilitat i a més si s'és de mena a"patidora".

    Aquest sentiment de culpa que em sembla que encara arrossega la narradora, no té gaire sentit pel qui llegeix, però sí segurament per la que escriu. Potser ja es hora de treure'ns les culpes!!!

    M'ha agradat molt.

  • Molt divertit!! De debò!![Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 02-09-2021 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat. És molt divertit i sorpressiu. Fa gràcia. De serietat sempre n'hi ha molta, potser massa. Un bon relat enjogassat, si és de molta qualitat com el teu, sovint val la pena, com ara.

    Vaja amb la nena, que trapella, potser massa, passa en segons quines persones. Potser es va passar en la trapelleria. O potser el càstig va ser massa extrem...

    Bé, felicitats pel relat. Salut!!

  • Vaja, què traïdora![Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-09-2021 | Valoració: 10

    Doncs si és biogràfica, tu per què li ho vas dir a sa mare...? I ara ja te n'adones... d'allò.
    Molt bon relat, on els teus records flueixen ara en el present... amb un somriure... Jo li hauria posat 100.

    -Ah, sí! gràcies per la teva visita i el teu amable comentari en el meu relat: "Sense peresa", on em dius que una saviesa.

    Saluts i abraçades...

  • X idó[Ofensiu]
    Prou bé | 01-09-2021

    D'amargada gens! T'ho puc ben assegurar! Això ho havia de dir aqui!

  • Identitat Inedita | 01-09-2021

    Bonic relat ple de realitat i fantasia
    Potser el sentiments de culpa no és transmès per la trangresora trepitjaraims... Qui ho sap. És lleig que t'ho retregui. deu ser una amargada...
    Abraçades

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

27 Relats

140 Comentaris

4326 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com