La nena que tenia enveja d'un gat [TEMA GELOSIA]

Has muntat el relat en forma de faula i ho has fet bé. Hi ha una cosa molt important en l'escriptura que és saber expressar el que es pensa Aquest és el principi i aquest petit conte demostra que tens la primera lliçó superada, perquè a vegades la senzillesa en literatura pot ésser una virtut també.

Petons!

Primer que res et vull felicitar per aquesta deliciosa faula. Suposo que ja deus estar farta que et felicitin per escriure tan be a la teva edat. Si és així, em sap greu perquè t'ho hauràs d'empassar una altra vegada: jo no seré tan original de portar la contraria a tots els que t'ho han dit.
El segon que et vull dir és que quan tornin de l'escola els hi llegiré als meus dos fills, a veure que en pensen. A casa seva tenen un gat i be, la meva filla en te cura d'ell fins a uns extrems gairebé malaltissos, mentre el nano (ell és el gran) diguem-ne que es comporta amb el felí una mica com la noia del teu conte. Penso que saber la seva opinió et pot ser encara molt més interessant que no pas la meva. Prometo passar-te la un cop la sàpiga.
I finalment he de comentar-te que el gatet dels nassos te una mala llet considerable... però això m'ha agradat molt! És d'una crueltat sincera que no he trobat en gaires de les faules i contes d'aquests tipus, que he llegit avui dia (i si un molt de falsa complicitat, buscant el "bon rotllet" amb els adolescents o els nens. Comprenc perfectament que aquests surtin esperitats, a la recerca de lectures molt més divertides; com els discursos del president del club d'hípica de Marsella, per exemple) una mica en l'estil de les faules clàssiques, que acostumen a ser bastant bèsties.
Continuarem informant.
Gràcies!

Ostres! Ara t'has quedat amb mi, Gali! Ara no sé què li passarà a la Riiko!

I per cert: el gat no tenia nom? (res: és simple curiositat).

Saps què és el que m'ha agradat més d'aquesta història? Per una banda, el que sempre et diu i et comenta tothom: la desbordant imaginació que tens i que demostres quan escrius. És certa. I crec que paga la pena que provis d'explotar-la més sovint.

I per altra banda, alguns detalls que ja havia vist en altres relats teus, a través dels quals mostres que les coses no sempre són el que aparenten.

Que a què em refereixo?

Fàcil: primer dius que la Riiko és una nena que mai no fa res. Però en canvi enveja la "bona vida" del gat. I és només quan, llegint el llibre i canviant l'ànima de cos, s'adona de la realitat: que vivia prou bé sent una nena que no feia res.

I sobre aquest final: què vol dir? Que hi haurà continuació? Si és així, l'espero!

LLIBRE

PS.- Ah! I et poso un 10 perquè el relat és guai i perquè ta mare és molt dura amb tu. Apa! (ja li ho pots dir)

Coincideixo plenament amb algun comentari que t'han fet abans.

Es nota un progrés evident tan en la construcció del relat com en el seu desenvolupament. L'ortografia segueix fluixejant (i és important, perquè un relat amb faltes fa que molts lectors menystinguin el que estan llegint, per bo que sigui...).

La teva imaginació, ja la la voldria jo per a mi!

La pregunta és: si ho fas tan bé i a sobre, millores... per què dimonis no escrius més!?

Atentament:

Capt. James T. Pivot
USS Enterprise
Des d'allà on no ha anat mai ningú (of course)

Ummm interessant... Sobretot perquè cada vegada que escrius un relat ho fas cada vegada millor i a més distint a l'anterior. L'inconvenient és que escrius poc :P... El bo, que cada vegada ho fas millor. Per cert... no sé perquè però aquesta història m'ha sonat a alguna cosa... vas a fer una segona part?... Perquè ens deixes a tots amb ganes de més...

...molt encertat, que convida al lector a seguir, per veure què passa. I una història encantadora, on es 'descobreixen' dades personals, unides a una gran imaginació i uns detalls boníssims.
Caldria que afinares més en la construcció d'algunes frases, per dir exactament allò que vols expressar, i que tingueres una mica de cura amb l'ortografia. Però no em faces massa cas: tot això, xicona, són 'cosetes' que es van deprenent, practicant, i fent-se grans.
En resum, m'ha agradat molt aquest primer encontre amb una promesa futura de les lletres.
Endavant, sense por... i sense pauses!

Si senyora, una nena que té gelos d'un gat.. i que sovint ho diem es que els gats i el gossos tenen una vida regalada... però potser ells no pensen el mateix oi? els adults també ho diem dels joves, que teniu la vida regalada, i ves, la noia del teu relat no ho veu pas així. un bon relat que ens fa pensar en que la vida sempre té un punt de vista especial, segons des de la prespectiva d'on es mira i de qui mira.

M'ha agradat.

tenir enveja d'un gat, que original, m'ha agradat, sobre tot perquè retrates bé, el que es una nena adolescent... quin model has prés?

jejeje

També m'agrada que sembla que t'has fixat una mica més en l'ortografia, i que ha deixat de banda una mica els llargs diàlegs per tenir una mica més de descripció dels pensaments i les interioritats dels personatges.

Molt bé noia, vas millorant, però has de treballar més, quan més escrius millor et surt...