La nena que tenia enveja d'un gat [TEMA GELOSIA]

Un relat de: Ellix

- Hola. A que no sabeu qui sóc? Sóc la Riiko. Bé, en realitat sóc el seu gat. Que no ho enteneu, doncs aguanteu-vos i llegiu aquesta historia d'una nena que per culpa de la gelosia que sentia per mi va patir el que jo patia.

La Riiko era la típica nena mona, llesta i espavilada però no feia mai res, de res. Era mandrosa com ella sola. La Riiko va marxar a casa, com sempre, sense donar-me de menjar i discutint amb sa mare.
Quan va tornar de l'escola em va agafar i em va dir:
- Gateta vull que em canviïs l'ànima.
Em va sorprendre el que em va dir. No li vaig fer gaire cas, estava boja. Al final em va dir:
- Tu no fas res en tot el dia i a sobre sempre tens un menjar bonisim i la meva germana en te cura de tu millor que els meus pares de mi - això últim que em va dir em va fer molta ràbia perquè era mentida. En aquella casa ningú no em feia cas excepte la mare que em posava menjar. Durant els dies següents em va tractar fantàsticament i de sobte va venir amb un llibre i em va dir:
- Bé, gateta, ara tu seràs jo i jo serè tu i tu patiràs el dia a dia i jo no faré res! Hahahahahaahahahahahah!
En els següents moments va llegir un llibre i de sobte em vaig sentir en el seu cos era el millor del món, em vaig convertir en una nena, sense pel i sense puces. Ja no depenia de ningú per menjar i ella va patir llavors tot el que jo patia, gana, puces, picors i bitxos. Al cap de uns dies em va demanar que li tornes el seu cos i jo li vaig dir:
- La enveja és molt dolenta -I evidentment no li vaig canviar!

Comentaris

  • Una bona història[Ofensiu]
    copernic | 13-02-2008

    Has muntat el relat en forma de faula i ho has fet bé. Hi ha una cosa molt important en l'escriptura que és saber expressar el que es pensa Aquest és el principi i aquest petit conte demostra que tens la primera lliçó superada, perquè a vegades la senzillesa en literatura pot ésser una virtut també.

    Petons!

  • Quina malla llet aquest gatet![Ofensiu]

    Primer que res et vull felicitar per aquesta deliciosa faula. Suposo que ja deus estar farta que et felicitin per escriure tan be a la teva edat. Si és així, em sap greu perquè t'ho hauràs d'empassar una altra vegada: jo no seré tan original de portar la contraria a tots els que t'ho han dit.
    El segon que et vull dir és que quan tornin de l'escola els hi llegiré als meus dos fills, a veure que en pensen. A casa seva tenen un gat i be, la meva filla en te cura d'ell fins a uns extrems gairebé malaltissos, mentre el nano (ell és el gran) diguem-ne que es comporta amb el felí una mica com la noia del teu conte. Penso que saber la seva opinió et pot ser encara molt més interessant que no pas la meva. Prometo passar-te la un cop la sàpiga.
    I finalment he de comentar-te que el gatet dels nassos te una mala llet considerable... però això m'ha agradat molt! És d'una crueltat sincera que no he trobat en gaires de les faules i contes d'aquests tipus, que he llegit avui dia (i si un molt de falsa complicitat, buscant el "bon rotllet" amb els adolescents o els nens. Comprenc perfectament que aquests surtin esperitats, a la recerca de lectures molt més divertides; com els discursos del president del club d'hípica de Marsella, per exemple) una mica en l'estil de les faules clàssiques, que acostumen a ser bastant bèsties.
    Continuarem informant.
    Gràcies!

  • Llibre | 02-02-2007 | Valoració: 10

    Ostres! Ara t'has quedat amb mi, Gali! Ara no sé què li passarà a la Riiko!

    I per cert: el gat no tenia nom? (res: és simple curiositat).

    Saps què és el que m'ha agradat més d'aquesta història? Per una banda, el que sempre et diu i et comenta tothom: la desbordant imaginació que tens i que demostres quan escrius. És certa. I crec que paga la pena que provis d'explotar-la més sovint.

    I per altra banda, alguns detalls que ja havia vist en altres relats teus, a través dels quals mostres que les coses no sempre són el que aparenten.

    Que a què em refereixo?

    Fàcil: primer dius que la Riiko és una nena que mai no fa res. Però en canvi enveja la "bona vida" del gat. I és només quan, llegint el llibre i canviant l'ànima de cos, s'adona de la realitat: que vivia prou bé sent una nena que no feia res.

    I sobre aquest final: què vol dir? Que hi haurà continuació? Si és així, l'espero!

    LLIBRE

    PS.- Ah! I et poso un 10 perquè el relat és guai i perquè ta mare és molt dura amb tu. Apa! (ja li ho pots dir)

  • Benvolguda cadet Gali[Ofensiu]
    pivotatomic | 25-01-2007

    Coincideixo plenament amb algun comentari que t'han fet abans.

    Es nota un progrés evident tan en la construcció del relat com en el seu desenvolupament. L'ortografia segueix fluixejant (i és important, perquè un relat amb faltes fa que molts lectors menystinguin el que estan llegint, per bo que sigui...).

    La teva imaginació, ja la la voldria jo per a mi!

    La pregunta és: si ho fas tan bé i a sobre, millores... per què dimonis no escrius més!?

    Atentament:

    Capt. James T. Pivot
    USS Enterprise
    Des d'allà on no ha anat mai ningú (of course)

  • Jejejejeje...[Ofensiu]
    Xellos | 25-01-2007 | Valoració: 9

    Ummm interessant... Sobretot perquè cada vegada que escrius un relat ho fas cada vegada millor i a més distint a l'anterior. L'inconvenient és que escrius poc :P... El bo, que cada vegada ho fas millor. Per cert... no sé perquè però aquesta història m'ha sonat a alguna cosa... vas a fer una segona part?... Perquè ens deixes a tots amb ganes de més...

  • Um començament...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-01-2007

    ...molt encertat, que convida al lector a seguir, per veure què passa. I una història encantadora, on es 'descobreixen' dades personals, unides a una gran imaginació i uns detalls boníssims.
    Caldria que afinares més en la construcció d'algunes frases, per dir exactament allò que vols expressar, i que tingueres una mica de cura amb l'ortografia. Però no em faces massa cas: tot això, xicona, són 'cosetes' que es van deprenent, practicant, i fent-se grans.
    En resum, m'ha agradat molt aquest primer encontre amb una promesa futura de les lletres.
    Endavant, sense por... i sense pauses!

  • Molt bona aquesta [Ofensiu]
    Charly | 11-01-2007 | Valoració: 9

    Si senyora, una nena que té gelos d'un gat.. i que sovint ho diem es que els gats i el gossos tenen una vida regalada... però potser ells no pensen el mateix oi? els adults també ho diem dels joves, que teniu la vida regalada, i ves, la noia del teu relat no ho veu pas així. un bon relat que ens fa pensar en que la vida sempre té un punt de vista especial, segons des de la prespectiva d'on es mira i de qui mira.

    M'ha agradat.

  • Una bona manera de tractar la gelosia[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 11-01-2007 | Valoració: 7

    tenir enveja d'un gat, que original, m'ha agradat, sobre tot perquè retrates bé, el que es una nena adolescent... quin model has prés?

    jejeje

    També m'agrada que sembla que t'has fixat una mica més en l'ortografia, i que ha deixat de banda una mica els llargs diàlegs per tenir una mica més de descripció dels pensaments i les interioritats dels personatges.

    Molt bé noia, vas millorant, però has de treballar més, quan més escrius millor et surt...

Valoració mitja: 8.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: