El dofí especial (per un temps)

Un relat de: Ellix

Tots els dofins de Corel volaven menys en Col .Estava molt preocupat i li preguntà al seu pare:
- Com es que tothom vola menys jo?
I ell li respongué
- Tu també ets especial però encara no has trobat la teva especialitat.
En col buscà i buscà però no la trobava .Fins que arribà al mar i s'hi banyà, ja havia trobat la seva especialitat: nedar (els dofins no neden a Corel).I sempre anava a banyar -se al mar i al final aprengué a volar i els altres dofins a nedar i ara tots i totes eren iguals. Perquè ser diferent no és important si no estar content com ets.


Comentaris

  • Coment (passat)[Ofensiu]
    OhCapità | 07-06-2005

    Molt bé. Un conte especial. Curt, ... Sé que he de llegir encara algun d'en Pic i en Purí. Ho faré aquesta setmana. Però, m'agrada saber que hi ha imaginació desbordant com la teva que ens fa somiar.

  • màgic i profund...[Ofensiu]
    ROSASP | 18-05-2005 | Valoració: 9

    Pobre Col que se sentia tan diferent dels demés dofins voladors. Quina felicitat quan pot gaudir del que més li agrada, nedar...
    Tots i cadascú de nosaltres som únics i diferents com en Col i de ben cert tenim quelcom d'especial, només cal saber-ho trobar.
    Compartir ens enriqueix, com aquests dofins de Corel, que van saber aprofitar les diferències.
    En poques paraules, ens has fet reflexionar, volar i nedar...

    Molt bé, bonica!

  • Un relat breu i[Ofensiu]

    molt tendre. Per començar m'encanten els dofins, en tinc per tota la meva cambra, de peluix, de cristall, de fusta, més grans, petitissims, fotografies d'ells, inclusiu tinc escrita una carta dels dofins als éssers humans. El relat es força imaginatiu. Malgrat se li hagués pogut treure una miqueta més de "suc". El final m'ha encantat: "Perquè ser diferent no és important si no estar content com ets." en el que estic totalment d'acord amb tu. I et vull afegir que el que ens enriqueix com a éssers humans son aquestes diferències de les que si som una mica observadors ens podem aprendre molt.
    Una aferrada pel coll des de Mallorca i "Imaginació al poder".
    Ahhh i gràcies pels teus comentaris.

    Josep-Keops

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 15-05-2005

    CONCLUSIONS (4)

    Presentació:

    Aixxx! Aquí és on falles una miqueta, eh? A veure si ho entenc: la reina de la imaginació, que ets tu, quan acaba d'escriure un relat, té tantes ganes d'enviar-lo que no perd el temps arreglant cosetes... És això?

    Mira: hi ha algunes faltes d'ortografia. Però no són molt importants: estic segura que ho podries arreglar si passessis el corrector i t'ho llegissis amb calma un parell de vegades abans d'enviar-ho. A més... tu tens sort! Si hi ha alguna falta, just ara que estàs estudiant és el moment d'arreglar aquestes coses, no?

    O sigui que el tema de l'ortografia no té excessiva importància perquè, la veritat, si et dóna la gana ho pots arreglar.

    I ja està. Dono per acabades les conclusions generals. Ciao! M'ho he passat molt bé, aquesta setmana.

    LLIBRE

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 12-05-2005

    Uau!!!

    Un relat breu, però dels millors que t'he llegit. Bé: millor per a mi, és clar... però hi ha gustos per tot!

    Escolta... saps què? M'ha recordat el teu poema "Smigol". No, ja ho sé que no tenen res a veure l'un amb l'altre. Però és que tots dos, "Smigol" i aquest del dofí, són breus i tracten d'un tema que s'escapa de la típica aventura.

    A "Smigol" presentaves un personatge arxiconegut i parlaves de que tenia dues cares: la negativa, de criatura; i la positiva, de hobbit.

    I aquí també ens presentes dues cares, però d'una manera diferent. Perquè en Col vol volar, com la resta dels seus companys. I no ho aconsegueix. Aquesta és una de les seves cares: la que està trista perquè no pot ser com els altres (per un temps), fins que un dia, les paraules del seu pare es compleixen, i en Col descobreix que ell, el que sap fer la mar de bé, és nedar. I aleshores és quan veiem l'altra cara: la que està alegre perquè ja té un lloc entre els companys.

    Però és que tu, Gali, no en tens prou amb mostrar-nos aquesta dualitat, aquestes dues cares. Al damunt, i molt ben fet, ens expliques que entre ells comparteixen allò que saben fer: en Col nedar, la resta volar.

    I compartint, compartint, aprenen a fer les dues coses. I aleshores estan contents, perquè tu mateixa ho has dit: "Perquè ser diferent no és important si no estar content com ets". Noia: aquest relat l'has brodat! M'agrada molt.

    I per cert: per què no ens expliques més coses d'aquest món? Em refereixo a Corel, un país, un planeta, una ciutat, un univers... on els dofins no neden, sinó que volen.

    Vinga, va! Explica'ns coses de Corel!

    Fins aviat,

    LLIBRE

    PS.- Visca Corel !!!!! (és que m'agraden molt, els dofins)

  • Molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 10-05-2005 | Valoració: 9

    Esta molt be el teu relat.
    Si estas contenta amb el que fas i com ests, el demés es secundari.
    Una abraçada.

  • M'agrada...[Ofensiu]
    kispar fidu | 09-05-2005

    ... la conclusió a la que arribes:
    "Ser diferent no és important si no estar content com ets." Exacte! Perquè és que el que compta és ser tu mateix! i no deixar-te arrosegar pels altres. Tenir les teves pròpies il·lusions i creure en els teus somnis sense deixar-te intimidar pels demés.

    Diversitat! jeje

  • gran ensenyança[Ofensiu]
    Ainoa | 08-05-2005

    Conte breu, i molta imaginació..i ja sé, em fare pesada, però aprofita més la teva originalitat de escriure coses irreals.

  • Molt maco [Ofensiu]
    ITACA | 03-04-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt Gali ! el significat que vols donar a veure al final es precios, segueix aixì,
    escrivint realitats junt amb paraules tendres.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: