El drac de ferro

Jo diria que en aquest cas has tingut una excel·lent idea però que que caldria desnvolupar... No sé si m'explico bé encara que una de les meves opinions és que no es pot tancar mai un text sempre són obligades noves revisions, no des del punt de vista del lector sinó del propi autor. Potser per això penso qua un dels veritables valors és el treball... De tores maneres felicitats.

Una perla que és el símbol de la saviesa, que està en un món ple de dracs, i que la vigila en Vermell, un drac que la pot protegir perquè no la desitja. No com li passa al drac Negre!

Gali: una altra vegada, trobo que ens fas un molt bon començament d'història. I com sempre em passa en els teus relats, hi ha un detall que m'ha agradat en especial: quan en Vermell decideix introduir-se dins el cos (perquè s'adona que és a punt de perdre la batalla).

He, he... Una bona sortida, aquesta. I també una bona sortida que la perla, ja que és el símbol de la saviesa, tingui pensaments i vulgui agrair al drac Vermell tot el que ha fet per ella.

Però una cosa: dius que el drac Negre s'ha mort. Per què? Durant la lluita amb el drac Vermell? Perquè no aconsegueix la perla? I per què ja no sabem on és aquest món ple de dracs?

No sé. Aquest trosset trobo que l'expliques massa ràpid. Que ens hauries de dir alguna coseta més del que passa. Ei! És una idea, eh?

I això sí: el final m'ha encantat. Que el drac Vermell i la perla s'hagin convertit en l'atracció principal de Port Aventura... Amb el que a mi m'agrada anar a Port Aventura! Ara, cada vegada que hi vagi, em sembla que recordaré el teu relat. I pensaré en el drac Vermell, i en tot el que li va passar.

He, he... serà divertit.

Vinga: fins la propera!

LLIBRE

Bones! (de fet, fa força temps que no vaig a Port Aventura (bé... potser un any i algu...)), i aquesta nova atracció no l'he vist encara! De fet, tampoc em sona gaire haver-ne sentit a parlar.

M'agrada el final de la història, on es veu que la perla recompensa la bona acció del drac Vermell i li agraeix l'ajuda que li està donant. Ell s'esforça per protegir-la i ella a canvi l'ajuda a ensortir-se'n del malefici. I així de pas, aconsegueixe'n vèncer al Drac Negre i desfer-se d'ell i dels seus mals.

Deunidò quina imaginacio la teva.
M'agrada la facilitat que tens per expresarte,
quand vaigi a port aventura i veigi l'atracció pensare en tu.
Una abraçada.

els vas fent mes llargs!! Una mini-tolkien com diu povatatomic!

Hola Gali!

T'he trobat a la web per casualitat i m'he llegit un parell dels teus contes. Abans de res, perme-te'm que em tregui el barret davant la teva desbordant imaginació. Hi duus tot un món, tu, a dins del caparró!

També m'agrada molt la manera fresca que tens d'explicar les històries, tot i que crec que hauries de seguir treballant per pulir el teu estil. Un consell... en un relat, mai expliquis res utilitzant un parèntesi. Això val per la vida, però quan fas literatura, no pots fer servir un recurs tan senzill. Has de incloure el que vols explicar dins de la història i utilitzar-ho per millorar-la.

En fi, mossa, que tens un admirador en la persona d'aquest modest obrer de la zona. Espero que escriguis molts més contes i poder gaudir del tresor de la teva imaginació.

Felicitats!