Un dia a l'escola.

Un relat de: Ellix

Hola hem dic Oxford, encara que crec que ja ho sabeu, i ara us explicaré el meu primer dia d'escola amb la Llibre, una fada que no li agrada gaire concedir desitjos.
-Oxford amunt que has de anar al cole- Va dir la Noe- I a veure que portes avui per ensenyar.
- Ostres es veritat- I va fer un bot- A veure ja me emportat a en Pic, els M.M, els seus germans bessons i la Sereniti doncs només falta ...
- Jo no- Va cridar la Llibre- odio les criatures!
- Va, porfà.
- Vale! d'acord.!
Al cap de deu minuts estaven tots a l'escola. Tots els nens van ensenyar les seves coses i la que més va triomfar, es veia venir, va ser la Llibre.
Tots els nens se'n van anar a dinar i la Llibre va anar a passejar. De sobte de un dels objectes que havia portat un noi de un altre classe va aparèixer una esfinx desorientada i tota mullada:
- Que et passa?- Va dir la Llibra
-Sóc una fada nyam nyam- I va intentar cruspir-se a la Llibre. Ella va sortir corrents i l'esfinx la va perseguir per tot el cole, ho van destrossar tot fins que va aparèixer l'Oxford i es van tancar la Llibre i ell a la cuina. Per sorpresa ella no va entrar:
- Perquè no a entrat a la cuina?
- No sé però quan em perseguia sempre intentava que no s'asseques, perquè no se si t'has fixat que estava mullada.
- Doncs només la hem d'assecar.
Ho van intentar. Ui! si ho van intentar però no:
- Que farem ara.- Van estar pensant però res fins que:
- Soc una fada dels somnis, no? doncs- i va sortir a fora on hi havia l'esfinx i va dir- a dormir!
L'esfinx va dormir com un tronc i van aconseguir assecar-la i va tornar a ser aquella estatueta i la Llibre va fer un conjur que sempre que despertes estaria dormida:
- Quin dia més maco no Oxford.
- Si preciós.
Tan bon punt van arribar a casa:
- Que tal us ha anat el dia -Preguntà la Noe
- Com va? eh!-Inquiriren els dos bessons
- Es divertit anar al cole, oi? -Va dir en Puri.
- No ens ho hem passat gens bé -Van cridar els dos alhora la Llibre i l'Oxford.

Fi?



Un dia a l'escola
(continuació)
- Ei! noi d'on has tret aquesta estàtua d'una esfinx?- Va comentar l'Oxford al següent dia d'aquell problema.
- Doncs l'altre dia vaig fer neteja a l'armari de la classe i me la vaig trobar.
- Això em sona d'algú...
- Si és un dels misteris de l'escola per això el vaig portar per ensenyar.
- Ah! si un dels 111 misteris dels quals 109 ja han estat desxifrats i amb aquest 110.
- Si només queda el perquè els dies de pluja sona una flauta a l'aula de música i mai no hi ha ningú.
- Doncs com que el meu gat peix es diu Galmo jo desxifraré aquest últim misteri.
I així ho va intentar però com que no plovia no podia desxifrar i van anar passant els anys i al final es veu que era una...
No així no va ser. Al dia següent va ploure però l'Oxford es va adormir així que van anar la Siriniti que gràcies a la Llibre es va poder convertir en humana durant tres hores i els M.M els altres deien:
- Haig de estudiar no tinc temps per això- Pic
- No, haig de netejar - Noe. I en Purí estava malalt.
Tan bon punt van arribar com no van sentir, van sentir... res en absolut es van tirar moltes nits esperant escoltar alguna cosa però no es va sentir res. Al cap de uns dies:
- Oxford quant de temps te aquest misteri?
- Doncs deu tenir mes de cent anys.
- I quant temps fa que no s'ha sent la flauta?
- Ven ve demà farà 90 anys.
- So burro això es que qui la tocava ja esta mort.
- Ostres doncs tens raó Sereniti.
Al dia següent per assegurar-se de que havia mort.
Però per sorpresa dels meus amics si que va sonar una flauta.
Van corre cap a l'aula de musica i hi havia un noia jove tocant una flauta:
- Un fantasma- Van cridar en Mic , l'Oxford i la Sereniti que van sortir corrents.
- Tu no ets un fantasma.- va dir en Moc molt segur.
- No soc la neta de la llegenda d'aquesta escola.
- I que hi fas aquí?
- Doncs mira la meva avia ,que en pau descansi, era una gran flautista però li feia vergonya practica i per això venia de nit i quan plovia a l'escola a assajar que es quan no hi ha ningú i com que la meva avia i la meva mare ho feien ,això de venir a practica els dies de pluja, i van morir el mateix dia ,el dia d'avui, he vingut a recordar-les.
- Doncs saps ets una gran flautista
- De veritat!
- Si. Podries tocar per a mi?
- Si i per cert em dic Maria.
- Jo Moc.
I així es van desxifrar els 111 misteris de l'escola .
Ara si:
FI


Comentaris

  • Jejejeje[Ofensiu]
    Xellos | 04-07-2006 | Valoració: 9

    Doncs si, l'ortografia es pot millorar (si ho diu la Gataxica, serà per alguna cosa...) Però com sempre, el conte té imaginació per tots llocs, i molta originalitat. Per descomptat que no et falta imaginació, i ja fins as poden treure moralitats... Escolta, saps que a aquest pas acabaràs escrivint millor que alguna que jo em sé? (jejejejeje) Segueix així, i ensenya'ns una mica més sovint...

  • L'ortografia... [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 03-07-2006 | Valoració: 7

    és pot millorar... encara que tots tenim per aprendre, però com sempre hi ha molta imaginació, i una bona història. A veure si li dius a aquesta fada la llibre si concedeix més desitjos... que si no per a que serveix, eh!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: