DESPRÉS DE L'ENVEJA VE LA VENJANÇA

Un relat de: Ellix

Hola! Torno a ser jo, la Riiko. Que sí home que sí: la noia que abans era un gat . Ja us en recordeu? Fantàstic! Doncs aquí teniu la història de l'únic plat que es menja fred:

- L'enveja és dolenta- aquestes són les primeres paraules que vaig dir com a humana .Vaig veure el meu antic cos estès al terra i en girar la cara, hi havia una cara reflectida al mirall, era la cara de la Riiko, bé ara és la meva. Vaig
agafar el meu antic cos , li direm gat, i el vaig deixar sobre el llit, després vaig sentir a la mare que em cridava , cridava a la Riiko però és igual. Vaig baixar, la mare havia fet tonyina , només veure- la vaig dir:
- Ostres , tonyina !!!!
- Ja sé que no t'agrada , per això t'he preparat una altra cosa ,verdura.- em va dir la mare i em va donar un plat de verdura.
- No fa falta mare , avui menjaré tonyina.
- Entesos - va dir la mare sorpresa.
Després de menjar aquell deliciós plat de tonyina, vaig tornar a l'habitació i em vaig mirar els llibres de l'institut. Ho vaig trobar tot molt fàcil i vaig fer els deures. Quan els vaig acabar el gat es va despertar i va venir a les meves cames com si volgués alguna cosa:
- Què passa gat?? Vols menjar?? No ,potser carícies??
Doncs et donaré el que tu em donaves multiplicat per deu .- li vaig donar una puntada de peu i va xocar contra la paret . El gat va gemegar i dins del pit vaig sentir alguna cosa i em van sortir llàgrimes del ulls:
- Per què ploro? Ella em feia el mateix!!!- I em vaig adonar que a mi no m'agradava que m'ho fes - Ja ho sé que no m'agradava que m'ho fes, però oi que m'ho feia? - i la vaig tirar fora de l'habitació.

A l'endemà vaig anar a l'institut, tothom m'anava al darrere. Els professors es van quedar al·lucinats perquè havia fet els deures . La resta del dia va anar molt bé.
Quan vaig arribar a casa la mare em va dir que li posés menjar al gat i jo li vaig posar tonyina. Quan el gat va veure la tonyina va protestar i la mare va dir:
- Què passa gat, a sobre que la Riiko et posa tonyina et queixes!! Doncs t'has quedat sense menjar.- I la mare li va treure el menjar. Jo vaig somriure amb malícia i vaig pujar a la meva habitació . Els dies van seguir igual, jo em vaig venjar del gat de múltiples maneres: portant gossos a casa, passant d'ell, posant-li menjar que no li agrada i que la mare el renyés, entre altres coses. També vaig millorar la vida que portava com a humana i em vaig tornar una noia exemplar.
Al cap d'un temps el gat es va posar malalt. Al principi no em vaig entristir sinó que em vaig alegrar, però al cap d'un temps em vaig anar entristint fins que al final el gat va morir. El dia que m'ho van dir vaig pensar "Que bé, el gat per fi té el que es mereixia". Però em vaig posar a plorar i em vaig adonar que havia matat el meu propi cos i que la venjança és l'únic plat que es serveix fred.

Comentaris

  • jejeje[Ofensiu]
    Xellos | 14-02-2007 | Valoració: 9

    Molt bona la història, aquesta gata acabarà sent famosa, sinó al temps ;) vagi dos relats amb que ens has obsequiat avui... a veure si segueixes així i escrius molts més ^__^

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: