Un Cangur molt especial

Dedicat a Yodapivot de la seva petita padawan: aquest cop he intentat mirar-ho més [bé, perquè la mare en va fotre la pallissa]

No os ho creureu el dia que el meu avi hem va explicar aquesta tercera història de dracs:

- Avui t'explicaré la història d'un amic meu -digué el meu avi. Jo sabia que no era pas amic seu de veritat perquè l'avi s'inventava totes aquelles històries, malgrat tot el vaig escoltar atent- és un amic molt especial.

En un racó de Austràlia, a Cangurolandia hi havia uns cangurs molt atrafegats per que només se sentia gent dient:
- Cangurolandia al telefono digame -deia una veu de pija-
Ah ,que quiere un canguro diferente, que ya te ralla eso del canguro que hace boxeo, entendido: Maxi, ve a Sandirgo que hay un niño de papa que ya os tiene aburridos a todos los demás tipos de canguro.

I d'una bosa de un cangur en va sortir un cangur verd:
- Ja va, que ja no es pot fer una becaineta o què?
- No et queixis tan,que l'últim cop ja la vas pífia eh !
- Entesos pija. -I s'en va anar tot fent saltirons.

En Maxi és un cangur molt especial -va continuar dient l'avi- o com a mínim s'ho creu i aquesta és la seva historia. Com ja saps l'esperit del drac vermell va entrar dins de una cria de drac. Doncs aquest es va convertir en el tatara avi d'en Maxi, però l'únic inconvenient és que ell era verd i els altres vermells i el van abandonar. Una mica com la història d'en Col però a ell no l'abandonaren, encara que els pares d'en Maxi són una mica cruels, no?

I després de passar per moltes cases adoptives per ser tan mono va arribar a una família d cangurs el van adoptar finalment, les altres famílies l'abandonaren per cremar-ho tot sense voler.

Això va passar quant ell era molt petit i per això ell no ho recorda i al criar-se entre cangurs es pensa que és un cangur -va seguir explicant l'avi.

En Maxi va anar fent saltirons cap a casa del nen aquell i li va fer la seva especialitat, el cangur saltador, que consistia en jugar a un videojoc on el cangur saltava tant que semblava que volés. El nen no hi havia jugat mai i per això li va fer gràcia. Van estar jugant fins que van arribar els seus pares però llavors va arribar la complicació. El nen no volia deixar de jugar i com podeu comprendre el joc era d'en Maxi , ell se'n havia d'anar a dormir perquè des de les vuit del mati havia estat jugant i ja eren les deu de la nit.
- Jo el vull, el vull !!!!!!!! -Cridava sense parar el nen i de sobta en Maxi va recordar com ell havia estat en una família de nens bessons que no es paraven de barallar i el seu germà gran els feia feliços. Com ?Doncs així: ells volien el mateix vol, anava i els hi comprava un a cada un igual i llavors desprès no el volien i el regalava a un amic. En Maxi va decidir fer el mateix i va dir:
- Te noi jo ja em compraré un altre i que t'ho passis bé jugant amb en canguri, ah! I té més de 1000.000.000 de pantalles.
I el nen mimant per primer cop va dir gràcies.
Quant tornà a casa la seva mare li digué:
- Oh! Fill meu estic tan orgullosa de tu te'n compraré un altre com a recompensa pel que has fet -La mare es va sorprendre al sentir el que va sentir.
- No mare , no cal, no el vull, ja saps, els cangurs som per fer feliços als nens que tenim cura però...
- Si....
- Si vols em pots comprar la play 4.
-Ni ho somnis! Ara que em pensava que t'havies tornat responsable.
I en Maxi va riure.
Quant tothom dormia en Maxi va preguntar a la seva mare
- Mare jo he estat en un altre família apart de amb vosaltres?
- Es clar que no -va dir amb fermesa la seva mare tot i sabent que estava mentin.
Al dia següent:
- Mira Maxi, t'haig de dir una cosa.
- Si mare!
- Doncs és que no ets un cangur.
- Ja ho sabia
- Des de quant?
- Des de sempre. És normal que hi hagi un cangur tan estrany? I, encara que no sé que soc, mira és que no et volia fer mal.
- Maxi- Va dir la mare amb tendresa.
- Mare, hi he estat pensant i m'agradaria poder marxar de viatge i buscar la meva família.
- Jo hi estic d'acord -va comentar el pare
- Però amor meu…..
- Què vols! si s'en vol anar que s'en vagi però…
- Però que?- va dir en Maxi intrigat.
- Què vull que ens escriguis cada mes i si trobes la teva família vine'ns a veure, ok.
- Si .
I al cap de tres dies va marxar sense ni acomiadar-se per no sentir nostàlgia
Però algú el seguia. En Maxi els primers dies va descobrir que tenia ales perquè un ocell li va dir i li va donar la guia para aprendre a volar en tres dies.
Ell no ho va fer fins al cap de una setmana i no s'aixecava mes de dos metres, va pensar:
- Això de les guies per a fer alguna cosa en tres dies son una timada -i va tirar la guia. I volant, volant va arribar a una ciutat que estava controlada per un àliga gegant.I us preguntareu com va arribar a descobrir-ho. Doncs així:
Ell anava volant tan tranquil quant es va començar a enlairar qm i qm. Ell flipava fins que es va donar compte de que alguna cosa l'havia agafat. Aquell algú el va portar al seu niu . Quan es va despertar de l'ensurt va veure que estava davant d'una àguila.
- Que hi faig jo aquí? -Va preguntar en Maxi
- Doncs es que estàs al meu territori i demà seràs decapitat.
- Però per què? Què he fet?
- Molt senzill al meu territori esta prohibit volar i qui ho faci serà decapitat o s'enfrontarà amb mi en una competició de vol. I com que ets tan escanyolit dubto que volis mes de deu metres.
- Si que puc! -Va dir tot i sabent que mentia.
- Doncs competirem .
I ja tens a l'àliga i en Maxi preparats per volar.
- Per fer-ho més emocionant de rehen agafaré a aquesta gateta.
- No!
- Ah! Qué la coneixes? Fantàstic, drac que no vola.
- Drac? Això val dir que soc un drac.
- Maxi no et preocupis per mi jo ja em se cuidar sola, tu fuig -va dir la gateta.
- No et puc deixar Ion ets com una germana per a mi -va cridar tot convençut -Ara et deus preguntar d'on surt aquesta gateta, oi? Doncs segueix escoltant -em va dir l'Avi.
- Maxi….
Va sonar una campana i l'àliga va sortir volant. En Maxi no es movia .
- Va, Maxi tu pots, ets un drac -I de sobta com si fos en Shiolan en Maxi es convertí en el drac vermell , que es deia Shiolan, però ell era verd i va sortir disparat cap el cel i amb un tanca i obri d'ulls ja habia guanyat
- Ho he fet, he salvat la Ion i he volat però que m'hapasaaaaaat.- i en Maxi va començar a caure en picat.
- Maxi, nooooo- va cridar la Ion. Però l'àliga el va salvar. Al cap d'una estona es va despertar:
- Perquè m'has salvat? Que m'ha passat? I que hi fas aquí Ion?
- No et preguntis tan, jo te salvat perquè m'has guanyat i ara m'en aniré a casa i deixaré la tirania que feia en aquest poble i en quan allò de que t'has transformat no ho sé- L'àguila semblava tant estranyada de la transformació del Maxi, com ell mateix.
- I tu que hi fas aquí?
- Doncs mira, vaig sentir a la teva mare dir que te'n anaves i vaig voler marxar amb tu però no em vaig atrevir a dir-t'ho i et vaig anar seguint.
- Ara entens que et faré tornar, oi? -Va dir en Maxi a la Ion
- Noo- es va queixar ella.
- Però per que vols venir amb mi?
- Pel mateix motiu pel qual tu fas aquest viatge. No sé qui sóc.
I després de que s'ho rumies molt poc la va deixar que vingues amb ella i amb un membre més al grup:
- Va en marxa- van cridar els dos a l'hora.
Va nena per avui ja n'hi ha prou ara a jugar demà seguirem.

I així acabà l'avi d'explicar-me un altra aventura de dracs, d'un drac molt especial que es creia cangur!